Un estudi elaborat per l'associació Siena, amb seu a Manresa, afirma que el 48,6% de les 750 persones de més de 60 anys enquestades creuen que existeixen els avis esclaus, les persones grans que tenen cura dels seus néts com a obligació de forma sistemàtica.
L'estudi «La figura dels avis i les àvies esclaus a Catalunya», promogut per la Fundació Mémora, va ser presentat aquest dimecres coincidint amb l'obertura de FiraGran 2018, el 20è Saló de les Persones Grans de Catalunya que obre les portes fins el dissabte 26 de maig a les Drassanes de Barcelona.
No posen límits
En el treball elaborat per l'Associació Serveis Integrals per a l'Envelliment Actiu (Siena) un de cada dos enquestats constata l'existència d'un fenomen que es produeix quan els avis i àvies tenen cura dels néts de manera no voluntària i sistemàtica, bàsicament perquè no tenen capacitat de posar límits a les demandes dels fills.
Concretament, dels que creuen que hi ha avis esclaus el 12% consideren que n'hi ha perquè els toca ajudar els fills i filles; el 23% perquè han de tenir cura dels néts sense poder escollir i el 14% perquè no tenen temps per fer el que els agradaria.
Contràriament, el 38% no creuen que hi hagi avis esclaus perquè tenir cura dels néts és un regal (30%) i els toca ajudar els fills (8%) sense que això suposi que sigui involuntari. El 13% restant no sap què respondre.
El 14% sense néts
Del total de 750 enquestats, el 86% té néts i el 14% no en té. El més freqüent és tenir 2 néts, amb el 27% de respostes.
El fenomen dels avis esclaus va lligat de manera molt estreta a la crisi econòmica, que ha fet reduir els diners per apuntar els infants a les guarderies i a activitats extraescolars.
El gendre o la jove
Només el 12% decideixen únicament ells quan tenir cura dels néts i nétes. El 47% afirmen que és una decisió conjunta presa amb els fills. En el 4% dels casos ho decideix el gendre o la jove, en el 2% la parella de l'àvia o l'avi i l'1% ho tria el mateix nét.
Quan als enquestats se'ls ha proposat que triïn una frase amb què s'identifiquen, 6 de cada 10 se senten identificats amb «Em sento content, m'agrada estar amb els meus néts».
El 28% ho ha fet amb «Estic satisfet perquè ajudo els meus fills»; el 4,2% amb «És igual el que sento, és la meva obligació i em toca fer-ho», el 2,2% reconeix que «Em genera estrès i em canso molt» i només l'1% afirma sentir-se «utilitzat i poc valorat» pels seus fills malgrat l'aportació que fan.
