La basílica de la Seu de Manresa va recuperar ahir, dia de Corpus, i després de 35 anys, la tradició de l'ou com balla. Aquesta pràctica consisteix a col·locar un ou, que prèviament s'ha buidat parcialment, sobre un raig d'aigua d'una font per aconseguir que giravolti sense caure.

Els impulsors de la iniciativa, Joan Garcia, Antonio García-Flores, Antoni Conill, Joan Lladó i Josefina Soler, Xavier Belmonte i Nacho Muñoz, persones vinculades a l'associacionisme manresà, i el mateix mossèn de la Seu, Joan Hakolimana, tenen la voluntat que la tradició es mantingui i que es pugui repetir tots els anys per Corpus.

Dins el claustre de la Seu hi va haver la presentació i benedicció de l'ou com balla. En una font situada a l'entrada del claustre a mà dreta, Xavier Belmonte va pronunciar unes paraules per explicar l'origen de la tradició, i el rector de la seu, Joan Hakolimana, va beneir l'ou. La font que s'ha instal·lat enguany, guarnida amb clavells blancs i vermells, és provisional. De cara a l'any vinent, la intenció tant del mossèn com dels organitzadors és que l'ou pugui ballar sobre una font definitiva, feta de pedra i situada també al claustre de la basílica.

La tècnica per aconseguir que un ou balli sobre un raig d'aigua vertical no és senzilla i, de fet, el primer ou col·locat aquest matí sobre la font ha caigut. Dos dels impulsors de la recuperació de la tradició van explicar quins són els passos a seguir per aconseguir que un ou s'aguanti giravoltant durant quatre dies sobre la font. Joan Garcia i Joan Lladó van detallar que cal perforar l'ou per la part superior i la inferior. A continuació, cal bufar per un dels orificis per aconseguir buidar-lo, i cal anar provant de posar-lo sobre el raig d'aigua, sense buidar-lo completament, fins que balli i no perdi l'estabilitat. També és important que el raig d'aigua sigui constant i precís.

Fins al pròxim dia 3 de juny, l'ou ballarà sobre la font provisional instal·lada al claustre de la Seu. Mossèn Joan Hakolimana es va mostrar satisfet per haver recuperat la tradició. «Forma part de la identitat de Manresa i és important no perdre-la».

Es creu que l'origen de la tradició ve dels voltants dels segles XV i XVII a la catedral de Barcelona. La interpretació més estesa és que l'ou simbolitza l'Eucaristia durant el Corpus, i l'aigua, el calze de sang de Crist. Hi ha qui diu que l'ou, l'aigua i les flors simbolitzen la plenitud de la primavera.