L'educació és molt més que el que s'imparteix en una classe, i sovint l'escola, la televisió o l'esport eduquen de manera informal i invisible, però aquest fet que tothom pot reconèixer és complex, difícil de mesurar i de controlar. Així es va expressar ahir repetidament, i amb nombrosos arguments, en la jornada Diàlegs pel Futur, que van organitzar FUB, Regió7 i UOC a la sala Plana de l'Om amb la col·laboració de l'Ajuntament de Manresa. Hi va assistir un centenar de persones.

Les tres taules que van abordar el tema van ser precedides d'una introducció a càrrec de Jordi Solé, professor de Psicologia i Ciències de Salut de la UOC. Solé va fer una dissertació atrevida en què va descriure l'escola com un dels aparells que té l'Estat per controlar la societat, i va detallar que l'escola actual -catalana i espanyola- ofereix un discurs que, per sota de la impartició d'assignatures, promou una visió competitiva de la societat, que incentiva l'emprenedoria personal i suggereix que tothom ha de ser empresari d'ell mateix amb les mateixes fórmules que utilitza el management empresarial. Solé va afirmar que el model educatiu en vigor afavoreix la creació d'incentius del mateix tipus que els alumnes es trobaran en el món laboral. Així, l'aprenentatge, va dir, va sent substituït per un patró d'emocions i hàbits afins al neoliberalisme i que es pot comparar al que regeix en l'esport d'elit.

La tesi de Solé, que va ser rebatuda tot seguit per un dels membres de la taula següent, Toni Llobet, que va convidar a ser prudent en l'ús de les grans paraules i les grans afirmacions, va emmarcar un debat en què es va evidenciar la necessitat d'utilitzar totes les eines educatives amb responsabilitat, també les que no són explícites. La primera taula va concloure que cal un sistema educatiu que no ofereixi només memòria, sinó veritable coneixement, i en el qual els professors puguin abordar qualsevol tema a classe sense por de ser acusats d'adoctrinar, perquè amb les seves actituds i el seu exemple completen l'educació en valors; una televisió guiada per l'honestedat dels professionals, per a la qual el cap d'informatius de TV3, David Bassa, va reclamar que es tingui en compte la pressió a què està sotmès el seu mitjà i que no és comparable a la pressió que reben els mitjans privats, desequilibri que Carme Figueras, membre del CAC, va reconèixer que caldria corregir amb un organisme controlador d'abast estatal; i l'esport educa, sí, però no sempre, i els pares no hi ajuden gens.