Assequible», «més fàcil del que m'imaginava», o «superbé». Així definien alguns dels alumnes que s'examinen a Manresa de la selectivitat com els havia anat la primera de les proves, la de llengua castellana. Els exàmens, que s'allargaran fins demà, han portat a Manresa prop de 900 alumnes del Bages, el Berguedà, el Moianès i el Solsonès, que s'enfronten a les proves en aules de la UPC, l'institut Lacetània i la FUB.

L'únic però que van assenyalar la gran majoria d'estudiants consultats sobre l'examen de castellà va ser sobre una pregunta de l'apartat comú que els demanava que enumeressin i posessin exemples dels graus de l'adjectiu, una qüestió que, com van explicar alguns joves, «no esperàvem que entrés perquè ho vam tractar a ESO». D'altres deien que «la pregunta estava mal formulada», «era poc entenedora», o «rara».

La majoria d'alumnes preguntats asseguraven haver escollit, entre les opcions A i B de castellà, «la B, perquè era molt més assequible que la A». Del model B, Júlia Soler i Quim Roura, del Pius Font i Quer i que s'examinen al Lacetània, explicaven que havien hagut de respondre, per exemple, si un text era «divulgatiu o d'especialització», i «transcriure un text substituint el verb 'fer' per altres verbs més específics».

Laura Clotet i Marta Corralero, de l'institut Francesc Ribalta de Solsona, eren les dues úniques estudiants consultades per aquest diari que s'havien decantat per la opció A, on figurava l'obra de García Lorca La casa de Bernarda Alba, en comptes de la B. Totes dues explicaven que la part de redacció «era més difícil a la part A, però, per la resta, l'examen A era més assequible que el B».

Els estudiants esperaven a 2/4 d'11 del matí entrar a la prova de català, entre apunts, cigarrets i entrepans. Per a alguns era el primer mos del dia, ja que els nervis els havien impedit menjar res a primera hora del matí. Dos dels alumnes que s'enfronten a aquestes proves determinants amb un plus de dificultat són Usama Benabdelkrim i Amin El Massaoudi, de l'institut Lluís de Peguera, als quals els ha coincidit la selectivitat amb el ramadà, tradició a la qual, diuen, no han volgut renunciar.