Acaba de sortir al mercat un dispositiu únic al món que permet mesurar la força muscular del sòl pelvià en dones que poden patir o pateixen incontinència urinària, patologia que afecta el 30 % d'aquest segment de la població. És made in Manresa. L'aparell l'ha inventat la Fundació Althaia i la Universitat Politècnica de Catalunya a Manresa després de més de 10 anys de treball, investigacions, estudis clínics i validacions perquè es pogués patentar l'enginy, primer, i una empresa s'hi interessés i en comprés la llicència, després. Ara ha sortit al mercat. Es diu PelviBex, i la primera comanda va arribar d'un hospital d'Itàlia.

La idea de fer l'aparell va sorgir el 2005 quan es va crear una unitat per tractar les disfuncions del sòl pelvià, en què la patologia més freqüent és la incontinència urinària, dirigida per la metgessa-rehabilitadora Georgia Romero. Feia falta un aparell que mesurés la força muscular del sòl pelvià, es va plantejar. No n'hi havia cap al mercat i fins llavors el to muscular s'avaluava amb una exploració manual, un sistema molt subjectiu. A partir d'aquí va començar la col·laboració amb l'enginyer i professor de la Universitat Politècnica a Manresa Esteban Peña.

El 2011 es va fer un prototip. Un espècul, per eixamplar les cavitats del cos, en aquest cas la vagina, connectat amb cables a un aparell dinamòmetre, que mesura forces.

Es va fer un estudi clínic amb gairebé 150 pacients «i vam veure que realment funcionava», recorda Romero. El 2014 l'empresa basca Bexen Medical, del grup Mondragon i que ja fabricava espèculs vaginals i aparells per tonificar el sòl pelvià, en va comprar la patent. Quatre anys després ha sortit al mercat amb un nou disseny «molt senzill d'utilitzar, simple, ergonòmic i que no pesa gens». El preu és de poc més de 300 euros. És el primer dispositiu mèdic que Althaia ha desenvolupat i ha aconseguit portar al mercat. Althaia, la Universitat Politècnica i els inventors de l'aparell rebran un percentatge de les vendes.

Peña afirma que en un primer moment va veure difícil que el dispositiu arribés al mercat. A més a més, «recordo que al principi parlàvem un llenguatge diferent. Ells en termes mèdics i nosaltres en termes d'enginyeria». Resolt això, «tot va ser més fluid». Per la seva part, Romero assegura que «al principi era difícil pensar que arribaríem aquí».

Segons el cap de la Unitat de Recerca i Innovació d'Althaia, Jesús Montesinos, la «taxa habitual d'èxit en aquest tipus de projectes és inferior al 10 %. Estem molt contents perquè hi ha hagut un equip de persones que hi ha estat treballant durant molts anys i vam trobar una empresa que va valorar el projecte».

Per a Romero, PelviBex no tan sols pot avaluar la força muscular del sòl pelvià en una pacient que pateix incontinència urinària i valorar posteriorment amb objectivitat si hi ha hagut millores després de fer un tractament, sinó també fer prevenció. Opina que es tracta d'una eina que s'hauria d'utilitzar de forma rutinària en les exploracions ginecològiques.

La incontinència urinària afecta a l'entorn del 30 % de les dones, però a partir dels 50 anys i sobretot els 65, el percentatge es dispara.