Meandre, l'associació per a la preservació del patrimoni natural de Manresa, creu que per recuperar el parc fluvial de la ciutat no n'hi ha prou d'anar fent intervencions sense continuïtat sinó que cal un projecte global. Considera que «el projecte Vies Blaves de la Diputació dels rius Llobregat, Anoia i el nostre Cardener pot ser una oportunitat d'or per gaudir del camí del riu a curt termini», de manera que «el camí del riu des de Sant Joan de Vilatorrada fins a l'aiguabarreig amb el Llobregat sigui una realitat abans del 2022».

El projecte Vies Blaves té per objectiu rehabilitar la llera del riu Llobregat i els seus afluents, Anoia i Cardener. El pressupost és de 25 milions d'euros i la previsió és que estigui acabat el 2020.

Un valor en alça

Per a Meandre, «el bé comú que representa per a Manresa i Sant Joan el riu Cardener i el paisatge urbà i periurbà del seu bosc de ribera són valors cada vegada més preuats i concorreguts». Al seu entendre, «si bé ens els últims anys s'han fet millores notables a les ribes del nostre riu, notem a faltar un projecte global de parc fluvial, un camí del riu, un parc lineal connector consolidat entre les dues trames urbanes i els seu periurbà». Creu que, a banda de «la gran millora que va suposar l'arranjament del parc fluvial a nivell del Pont Nou i del cementiri -a l'indret on justament el 2 de juny es va celebrar la primera Festa del Riu- la majoria d'actuacions han estat fruit de campanyes de voluntariat, o han estat execucions de projectes guanyadors dels processos participatius».

Ni ordre ni continuïtat

L'associació lamenta que les actuacions que s'han fet «no han tingut ordre ni continuïtat. Es troba a faltar un projecte global i a terminis que, ben lluny del projecte de màxims que va presentar recentment la delegació al Bages-Berguedà del Col·legi d'Arquitectes per generar debat, podria començar amb actuacions austeres i sostenibles a l'espera de temps millors. Tan sols amb l'assoliment d'un continu, la reposició on calgui del bosc de ribera i el manteniment de les diferents encluses i patrimoni fabril, podrem tenir a l'abast un parc lineal del Cardener per a l'oci, l'esport i la promoció de la salut dels ciutadans».

Les actuacions que proposa

Les millores que proposa Meandre per començar són: «la millora del camí de la riba que connecta des del Pont Nou, al terme de Manresa, amb les vies cíviques de Sant Joan. La construcció de la passarel·la [pendent] dels Panyos per millorar la connectivitat, actualment precària, del centre històric amb el parc i la zona esportiva del Congost. Fer un camí a la riba del riu integrat al parc Josep Vilà i ordenar l'aparcament de vehicles en aquest parc que actualment es fa damunt de la vorera. El trasllat de la discoteca [La Carpa del Riu] plantificada de forma incomprensible des de fa 25 anys al bell mig del passeig del Riu. Sortosament, aquest any s'acaba la llicència concedida a aquest disbarat urbanístic fet fora de planejament. Fer passar el Camí de Sant Jaume per sota de l'arcada del Pont Vell per evitar el perill actual d'haver de passar per l'estreta vorera. Fer l'arranjament tants anys reclamat de l'esllavissada de terra del Camí de Sant Jaume a nivell de la Cova, fet que talla abruptament el camí cap a la font de Sant Pau. Cal la continuïtat del camí del riu fins als Comtals i l'aigua-barreig i retirar implantacions poc adequades» que hi ha ara.

També esmenta propostes lligades al darrer pla urbanístic (POUM), com ara «retornar al passeig del Riu el caràcter de passeig, desviant la circulació rodada a una via de cota més alta a nivell dels jutjats fins al pont de Sant Francesc; ampliar i arbrar la vorera de la carretera de Cardona per accedir al parc des del Pont Nou i oblidar per sempre la construcció del pont que passaria just per sobre de la zona més consolidada del parc, i paral·lel al Pont Nou, damunt el meravellós entorn on es va celebrar la Festa del Riu».

Recalca que «cal tenir molt en compte que la major part del recorregut del camí del riu passa paral·lel al col·lector de salmorres del qual esperem, el més aviat possible, el desdoblament per evitar els vessaments que maten tot el verd que toquen i que, per cert, mai es reposa».