Diversos veïns de Manresa han iniciat una campanya de signatures contra el pla parcial urbanístic que afecta el barri de la Sagrada Família. Malgrat que fa una dècada que es va aprovar, el pla urbanístic va quedar aturat per la crisi econòmica i ara l'Ajuntament de la capital del Bages el vol impulsar de nou. L'espai que ha generat la polèmica és el que està ubicat entre la carretera del Pont de Vilomara i el carrer de Sant Cristòfol, on es preveu la construcció d'una superfície comercial, habitatges de protecció oficial, un parc i un vial que connectarà ambdós extrems. Els veïns reivindiquen la conservació dels horts urbans que hi ha l'indret, mentre que el consistori insisteix en què a curt termini no es veuran afectats i que la urbanització del sector de titularitat pública encara trigarà temps a produir-se.

Els veïns han iniciat una campanya de recollida de signatures i contactes amb entitats locals de preservació de l'entorn amb l'objectiu de buscar aliances per fer front comú contra el pla parcial urbanístic. Una de les impulsores de la plataforma de veïns, Laia Bacardit, ha explicat que hi ha veïns que "porten dècades" fent-se càrrec dels horts i, per això, en reivindica la conservació.

Horts provisionals

Des de l'Ajuntament, el regidor d'Urbanisme, Marc Aloy, explica que a curt termini només està prevista la construcció del supermercat -les obres han d'iniciar-se aquest estiu- i l'obertura del carrer que connectarà ambdós extrems. Pel que fa al sòl d'ús públic -el 40% del total-, de moment no s'urbanitzarà, motiu pel qual Aloy insisteix que els horts es podran quedar provisionalment en aquesta zona però "de forma endreçada".

Els veïns, però, reivindiquen que els horts s'hi quedin de forma permanent. Expliquen que la incertesa davant de si el terreny es veurà afectat o no, o que puguin acabar desapareixent, ha dut a alguns veïns a "deixar de mantenir l'espai", diu Bacardit, tot afegint que "persones que fa un any hi estaven sembrant patates ara el tenen descuidat". Aquesta deixadesa, sumada a algunes actituds incíviques, han comportat que "una part de l'espai hagi començat a esdevenir un abocador", lamenta la veïna.

Gemma Haro, veïna de la Sagrada Família, també destaca la importància que tenen pel barri els horts. "Molta gent s'hi passa hores i això ara es perdrà", es queixa. La manresana ressalta, a més, la funció "educativa" que tenen. A més, Haro és també mare de l'escola Ítaca i recorda que el centre desenvolupa diversos projectes vinculats als horts.

El ramal de la Sèquia

Un altre dels aspectes que ha generat controvèrsia és el ramal de la Sèquia que travessa l'espai. Tot i que Aloy assegura que el nou planejament busca "posar-lo en valor" i convertir-lo en l'eix lineal del nou parc que s'hi construirà, els veïns insisteixen en el fet que amb aquesta urbanització el canal quedarà "en segon terme". "Estarà en el seu esplendor quan el seu voltant li doni una raó de ser. I que millor que amb uns horts", afegeix Haro.L'escola Ítaca

El projecte preveu la construcció d'un conjunt d'habitatges "a tocar de l'escola, on hi ha la que havia de ser l'entrada original que no s'utilitza", diu Haro, tot recordant que a l'espera de què s'acondicionés l'espai es va establir una única entrada per la carretera del Pont de Vilomara. Segons la veïna, el nou conjunt d'habitatges, que n'inclourà un de set plantes, eliminarà part de la llum natural que té el centre escolar.

Un projecte de dècades

Aloy recorda que aquest planejament fa temps que està aprovat. "La prolongació del carrer de Sant Maurici ja es va preveure quan es va obrir el carrer de Sant Cristòfol, l'any 90, i fins i tot es va deixar la desembocadura del carrer ja feta", diu el regidor, tot recordant que "d'això fa 30 anys i ja se sabia que passaria".

El pla parcial que afecta al barri de la Sagrada Família va ser aprovat l'any 2008. El 2009 es va aprovar el projecte d'urbanització, però la crisi va aturar el seu desenvolupament. El 2010, davant la necessitat de disposar del sòl per tenir l'escola Ítaca, es va fer una ocupació directa "que va comportar un contenciós contra l'Ajuntament", recorda el regidor, tot remarcant, però, que va permetre al consistori "resoldre la situació d'una escola que duia anys en una situació precària".

Després que el 2012 s'aprovés el projecte de reparcel·lació dels terrenys, aquest 2018 finalment s'ha modificat el pla per tal que es pugui poder desenvolupar parcialment i, sense necessitat de completar la part pública, establir-hi el supermercat.