El Ple de l'Ajuntament de Manresa va aprovar ahir per unanimitat el dictamen que preveu que la Generalitat, a través de l'Agència d'Habitatge de Catalunya (AHC), es faci càrrec de la inspecció tècnica d'edificis (ITE). Des del 2007, l'Ajuntament disposava d'una ordenança pròpia que regulava aquesta tasca, que era pionera al país. Així doncs, el consistori duia a terme la tasca del control d'edificacions malgrat que no en tenia la competència. Atès que en l'actualitat, l'AHC ja disposa d'una important estructura tècnica, administrativa i informàtica per dur a terme aquesta tasca amb totes les garanties, l'Ajuntament ha decidit derogar l'ordenança pròpia i acollir-se al procediment i mecanisme de la Generalitat, que de fet ja era d'aplicaci ó arreu de Catalunya a excepció de Manresa.

Aquest matí, el regidor d'Urbanisme i Llicències de l'Ajuntament de Manresa, Marc Aloy, ha presentat la nova forma de col·laboració amb l'Agència d'Habitatge de Catalunya.

L'ordenança de Manresa va tenir un caràcter pioner i exemplaritzant, fins al punt que tres anys més tard, el 2010, la Generalitat va aprovar un decret sobre la inspecció tècnica dels edificis d'habitatges, que recollia obligacions establertes en l'ordenança de Manresa (instituí un sistema de control periòdic de l'estat dels edificis i preveia l'emissió d'un certificat segons aquest estat i l'adopció de mesures correctores necessàries, etc). Malgrat tot, aquell decret de la Generalitat no es va dotar d'un equip tècnic que permetés fer un seguiment exhaustiu dels expedients. Per això, l'Ajuntament va decidir mantenir les competències en aquesta qüestió.

De fet, les dades donaven la raó a l'Ajuntament, ja que el grau de compliment de l'obligació de realitzar les inspeccions era molt superior a Manresa que al conjunt del país. A tall d'exemple, el regidor Marc Aloy ha especificat durant la presentació d'avui que "el desembre del 2014, segons dades de l'Agència d'Habitatge de Catalunya, el compliment del decret de la Generalitat de 2010 no arribava al 7% al conjunt del país, mentre que el compliment de l'ordenança municipal a Manresa, en el període comprès entre el 2007 i el 2014 era del 71%".

La Generalitat, conscient de les mancances del decret del 2010, en va aprovar un de nou el 2015, que va donar un nou impuls a les inspeccions i que incorporava canvis substancials. Entre altres, el decret del 2015 estableix una nova categorització de les deficiències de l'edificació i es preveuen mesures cautelars urgents. També, en cas de deficiències greus, la persona tècnica responsable ho ha de comunicar a la propietat i a l'Ajuntament. I també és rellevant que els nous informes d'inspecció s'han d'elaborar i presentar a través d'una nova eina telemàtica, que permet que les bases de dades siguin compartibles entre Generalitat i Ajuntament.

El mecanisme de l'Ajuntament de Manresa, pioner inicialment, implicava el manteniment d'un equip humà tècnic i administratiu important, especialment en un període de crisi. Això ha provocat, segons ha explicat Marc Aloy, que "entre el 2015 i el 2018, l'Ajuntament de Manresa no hagi emès nous requeriments, a causa de l'acumulació d'expedients". En canvi, en aquests moments l'Agència de l'Habitatge de Catalunya està dotada d'equips tècnics i eines telemàtiques adequades per dur a terme la tasca de manera eficient.

Per aquests motius, l'Ajuntament de Manresa ha decidit acollir-se als mecanismes de funcionament i gestió de l'AHC i, en conseqüència, el Ple Municipal va aprovar ahir al vespre la derogació de l'ordenança municipal. El dictamen fou aprovat per unanimitat de tots els grups, fet que el regidor Marc Aloy ha agraït.

A partir de la derogació de l'ordenança, que tindrà una exposició pública d'un mes abans de ser aprovada definitivament, el consistori s'acollirà al procediment que preveu el decret de la Generalitat de 2015, que fins ara era d'aplicació a tot Catalunya a excepció de Manresa. Tanmateix, l'Ajuntament mantindrà els mecanismes que li permetin estar amatent i continuar tenint la informació sobre l'estat de les edificacions a la ciutat, especialment aquells que presentin un estat de conservació deficient, a través d'una base de dades compartida.

Actualment l'Ajuntament de Manresa té oberts 1.008 expedients oberts. D'aquests, aproximadament la meitat tenen l'informe presentat i el consistori continuarà la seva tramitació fins a completar el procés. La resta d'expedients ja els assumirà directament l'Agència d'Habitatge de Catalunya, que tornarà a requerir els informes a les propietats.

Amb aquest nou funcionament, que ha suposat mesos de feina entre responsables d'Urbanisme de l'Ajuntament i de l'AHC, aquest organisme es farà càrrec de requerir i fer el seguiment dels informes de tots els edificis d'habitatges construïts a partir de l'any 1954, l'últim que ha estat gestionat des de l'Ajuntament. El regidor considera que l'acord amb l'AHC permetrà no duplicar estructures, poder utilitzar les potents eines telemàtiques desenvolupades per l'Agència, i fer una gestió més eficient dels recursos.

Pel que fa als edificis que no estan inclosos al decret de la Generalitat, que són els residencials aïllats i els no residencials, l'Ajuntament de Manresa elaborarà un pla alternatiu per vetllar per aquestes edificacions en el marc del que estableix la llei d'Urbanisme mitjançant sol·licituds d'informes tècnics de diagnosi de l'edifici als propietaris, inspeccions i/o ordres d'execució i altres mecanismes que l'Ajuntament cregui oportú aplicar per tal de tenir, igualment, un control sobre l'estat d'aquests edificis, establint també un criteri d'antiguitat per requerir aquesta informació.Prova pilot amb 12 municipis

D'altra banda, per tal de regular l'ús compartit de la plataforma digital que conté la base de dades de tots els expedients dels informes tècnics de l'edificació del municipi de Manresa, l'Ajuntament signarà un conveni amb l'Agència de l'Habitatge de Catalunya, que forma part d'una prova pilot en la qual participaran un total de 12 municipis.