Per al gos, fer les seves necessitats a un lloc o un altre és només qüestió de costum. Fer-ho dins o fora de la casa, o en un lloc en concret, és el mateix per a ell. Els costums necessiten temps per establir-se, com més vegades es pugui repetir la mateixa acció, més establerta estarà. «Embrutar» la casa es converteix ràpidament en un mal hàbit perquè els gossos desenvolupen fortes preferències de lloc, material i olor per triar el seu «lavabo improvisat» a casa.

Per ensenyar el gos a fer les seves necessitats fora de casa el primer que cal fer és prevenir qualsevol «accident». El segon serà ensenyar al cadell el lloc on agradaria que ho fes. L'ensenyament més eficaç serà el que permeti al gos fer les seves necessitats sempre al carrer o al lloc que es cregui que és el més adient. No és fàcil, perquè sol tenir la necessitat de miccionar o defecar moltes vegades al dia. Si se sap detectar quan tindrà ganes i treure'l abans que ho faci, ­s´aconse­guirà que no «s'equivoqui» mai (realment no s'està equivocant perquè no sap on sí i on no ho ha de fer!). Fent-ho sempre al lloc que el propietari esculli com el més adequat adaptarà el costum de fer-ho allà com la cosa més natural del món.

Per saber quan el gos tindrà necessitat, pot ajudar saber que hi ha molts moments en què ha de fer alguna cosa segur: En despertar, després de dinar i després dels jocs. Si s´està molt pendent de tots els moments en què el gos realitzi una d'aquestes tres activitats, es pot treure en aquell moment al lloc indicat per fer les seves necessitats. A part d'aquests moments, li serà necessari en altres també, ja que més o menys cada dues hores sol fer alguna cosa, fet que vol dir que al principi cal treure´l cada dues hores. Fent aquest esforç durant unes dues setmanes ell haurà desenvolupat un principi de sentit de la neteja.

És clar que podrà cometre «errors» i trigarà un temps a començar a avisar que vol sortir. Avisarà posant-se de forma inquieta davant de la porta, mirant el propietari i/o fent sorollets. És molt important que se sàpiga evitar que el gos tingui l'oportunitat/necessitat de fer-ho on no ho ha de fer. Cal estar vigilant i controlant tot el temps.

Cal treure el gos sempre lligat i intentar ignorar-lo fins que s´observi que fa alguna cosa. En aquest moment cal posar-se content, felicitant-lo amb veu agradable o donant-li un petit premi. Aviat s'entendrà que al seu líder li agrada molt que faci les seves necessitats. Si en el mateix instant en què comença a miccionar o defecar li diem una o dues vegades amb to una mica seriós la paraula «pipí» o «caca» i mentre ho està fent se´l felicita, s´aconseguirà que aprengui a fer-ho a l´ordre del propietari. No cal posar-se excessivament content a l'hora de felicitar. Parlar de forma agradable és suficient perquè entengui que agrada el que fa. Cal evitar tornar a casa tan aviat com hagi acabat la seva «tasca». Abans de tornar cal passejar una mica més o jugar una mica amb ell. Així s´evitarà que aprengui que pipí significa final del passeig. Fins que ell no tingui ben clar que ha de fer les seves necessitats fora de casa, no val corregir-lo quan s'equivoqui dins de casa. Entre altres coses perquè molt fàcilment pot aprendre que fer les seves necessitats davant del propietari és arriscat perquè es pot enfadar, però sense entendre què és el que s´intenta transmetre-li amb l´enuig. Si arriba a fer aquesta associació errònia hi haurà un problema, perquè com ensenyar-li a fer les seves necessitats si no s'atreveix a fer-ho davant el propietari?

El que sí es pot fer per intervenir quan estigui a punt de fer-ho és aixecar les mans al voltant del seu pit dient de manera tranquil·la i seriosa «No» i portar-lo a fora. Càstigs que no s'han d'usar mai: pegar, espantar, tancar-lo en una habitació, cridar o no donar-li menjar en tot el dia.