El poni, animal sempre estimat per grans i petits, s´està consolidant a Catalunya. Així, al Principat hi ha actualment una trentena de criadors. Es tracta d´animals extremadament dòcils i manyacs, sempre que estiguin ben tractats i alimentats i, per això les criatures els tenen molta estima i els agrada muntar-los, perquè noten que no hi ha perill. D´aquí l´èxit d´aquests animals a les fires i mercats d´arreu, ja que els seus criadors en volen treure algun benefici i els porten a aquests llocs, on solen ser un gran atractiu.
El poni és un cavall petit d´aproximadament un metre i cinquanta centímetres d´alçada i un pes mitjà de poc més de 100 quilos, arribant a 200 com a màxim. És molt rústec i resistent, de perfil recte i orelles triangulars. Les races més pures i primitives conserven caràcters dels equins primitius, com ratlles a l´esquena i a les potes, crineres espesses i molt de caràcter, fet que compensa la seva manca d´alçada amb la d´altres races de cavalls. Es creu que els avantpassats dels actuals cavalls eren més o menys de l´alçada d´un poni i a mesura que se´ls va anar domesticant va anar millorant l´espècie amb més alçada.
En estat domèstic, des del seu naixement son animals summament delicats, fet pel qual requereixen tractes especials i una bona inversió de temps i diners. Si bé en aquestes fires i mercats els ponis van sempre acompanyats dels seus cuidadors, que són al mateix temps els responsables de les passejades de les criatures, es recomana al pares que no permetin que els seus fills maltractin l´animal, si és que no vol córrer o s´atura sense motiu. En aquest darrer cas, ell mateix ja es torna a posar en marxa, seguint la resta dels seus companys de quadra.
