A Balsareny, cada dia hi ha tres gossos de guàrdia, per si han d´anar a buscar persones perdudes en qualsevol moment i en qualsevol punt del país. Formen part de la unitat canina de Creu Roja Catalunya, amb seu a la residència dels Tres Pins, i malgrat que durant la guàrdia no estan físicament a les instal·lacions, els seus respectius propietaris els tenen a punt a casa seva per si són activats per atendre qualsevol emergència. Ells, i la resta de voluntaris que s´ofereixin per afegir-s´hi. El darrer cas, no fa gaire: la setmana passada, per buscar l´home de 74 anys desaparegut als boscos de l´Estany i que va ser localitzat viu gairebé al cap de 48 hores.

A Catalunya, són els Bombers els qui dirigeixen els operatius de recerca sobre el terreny, amb el treball conjunt, moltes vegades, dels Mossos. Els dos cossos tenen els seus respectius grups de gossos de recerca. En molts dels dispositius, també s´hi afegeixen de manera voluntària els gossos de Creu Roja, ja que, tal com assenyala el seu director, Enric Bruch, «de nassos, mai no en falten, sobretot quan la zona a cobrir és enorme».

De fet, és Creu Roja qui té el mèrit d´haver creat la primera unitat canina de recerca de tot l´estat espanyol. D´això ja en fa trenta anys, sota l´impuls del mateix Bruch, que es va allistar a Creu Roja amb un parell de gossos. «Vam començar com un hobby, però ho vam anar potenciant cada cop més, perquè ens vam adonar de seguida que podia ajudar molt en la tasca de recerca», explica el vicepresident de Creu Roja Catalunya, Josep Quitet, que ahir va ser als Tres Pins amb motiu de la celebració del Dia Internacional del Gos del Rescat, on es va estrenar la segona furgoneta de la unitat canina del cos.

Trenta anys després, el grup és format per 50 gossos, amb els seus respectius propietaris. Cada diu-menge es troben a Balsareny per ensinistrar els animals, tant els que fa poc que s´han incorporat a la unitat, i que encara no estan preparats per buscar persones, com els que ja són més veterans, per perfeccionar el seu olfacte i arribar a detectar el rastre d´una persona desapareguda de fa dies.

«Qualsevol gos pot ser entrenat per a la recerca de persones, no importi la raça, si són creuats o no... Els únics que excloem són els de caça, perquè sempre es poden despistar si troben el rastre d´un conill o d´un porc», explica Enric Bruch. «Els voluntaris que decideixen allistar els seus gossos al grup normalment s´adrecen abans als Tres Pins perquè volen educar-los i, un cop aquí, els oferim la possibilitat d´entrenar-los per ser gossos de recerca», afegeix.

Quant triga un gos a entrenar l´olfacte per ser capaç de localitzar persones perdudes? «El més habitual és que necessitin dos anys. Quan passa aquest temps, ja es poden presentar a les homologacions. Si veiem que el gos ja fa el seu treball, se l´homologa com a gos de recerca. Si encara no ho ha aconseguit, doncs s´hi presenta més endavant. Normalment, a les homologacions, aprova l´examen el 60% dels gossos», diu Bruch.

Els animals, com aprenen a buscar persones extraviades? «Es tracta, simplement, que apren-guin a buscar els seus premis», explica Bruch. I detalla: «per ensinistrar-los, al principi, una persona del grup deixa trossets de formatge força continus per terra. El gos va seguint els rastres dels formatges i, a la vegada, està olorant el rastre de la persona que els ha deixat. Fins que arriba a la persona, que llavors li dóna un premi, que pot ser 400 o 500 grams de mortadel·la».

Amb el pas del temps, afegeix, «es van traient els trossos de formatge, però el gos ja ha lligat que seguint el rastre d´aquella persona, al final troba el premi». Més endavant, explica, «qui li dóna el premi no és la persona que ha deixat el rastre, sinó el seu propietari. Ho fem així perquè, és clar, en una recerca de veritat, no serà la persona desapareguda qui li doni el premi, sinó el seu amo. El gos acaba sabent que si troba el rastre d´aquella persona, el seu propietari l´obsequiarà amb menjar», diu.

Fins que el gos ja és apte per anar a buscar persones desaparegudes realment. «Si se li dóna una peça de roba, que no s´hagi rentat, el gos sap que si troba la persona d´aquella olor, tindrà recompensa».

Entrevista Yolanda Álvarez

És de Súria i l´any 1999 va entrar al grup de recerca canina de Creu Roja amb la seva gossa Noika, un santbernat que va morir ara fa sis anys. Des d´aleshores, hi continua vinculada amb l´Enea, un schnauzer mini, que ja estava entrenada des de l´any 2008.

Per què va entrar al grup?

Quan em vaig comprar el sanbernat, el primer que vaig voler va ser entrenar-lo, perquè penso que un gos gran sempre l´has d´ensinistrar, perquè tingui un mínim d´obediència. Quan vaig venir als Tres Pins, em van proposar si volia entrenar-lo per fer recerques de persones.

El vincle amb un gos ensinistrat acaba sent molt més gran?

Doncs sí. Quan es va morir la Noika, el 2010, ho vaig passar molt malament. La coneixia molt, era molt fàcil de llegir, i ella també em coneixia molt a mi. Saben llegir-te tots els teus estats d´ànim i, si et veuen malament, no es mouen del teu costat. Per sort, quan es va morir la Noika, ja tenia l´Enea i em vaig poder dedicar plenament així a un altre gos.

Que el teu gos sigui capaç de trobar persones perdudes ha de ser gratificant.

Sí, m´agrada molt ser voluntària i que l´Enea pugui participar en dispositius de rescats. És una cosa que t´aporta molt. Perquè, d´una banda, t´agraden els gossos i, de l´altra, ho aprofites per poder ajudar la gent. Per això els entrenem cada diumenge, per poder donar aquest servei. La meva gossa encara no ha trobat ningú, però ha participat en força recerques.

Entrevista Sònia Alcalà

La Sònia és de Balsareny i la seva gossa, l´Estrella, és una de les incorporacions més recents del grup. Fa un any que hi va entrar i encara l´està entrenant perquè l´any que ve la puguin homologar com a gos de recerca. És creuada i ara té dos anys i mig.

Quan fa que la té?

Doncs la vaig agafar de la protectora de Berga quan tenia dos mesos. Al principi, la meva idea era tenir-la com a animal de companyia, i, quan tenia un any d´edat, vaig decidir ensinistrar-la. Aleshores, Creu Roja em va oferir la possibilitat d´entrenar-la per a rescats, i ho vaig acceptar, perquè m´agrada molt tot aquest món.

Ara mateix ve als Tres Pins a entrenar-la cada diumenge, oi?

Sí. És una cosa que requereix molta paciència. Molts premis per a la gossa. És un procés llarg, però espero poder-la homologar com a gos de rescat d´aquí a un any.

Havia tingut altres gossos abans?

Sí, però sempre eren gossos més petits i més domèstics, com a companyia. Però la veritat és que m´agrada molt entrenar l´Estrella, perquè el vincle que agafes amb ella és molt més gran. Et fan més cas i estan més per tu.

Recomana l´experiència?

Sí, completament. Si t´agrada tot aquest món dels gossos, és una experiència molt gratificant. A mi el tema dels gossos em tiba molt i, si haig d´anar a una demostració de rescats a qualsevol lloc, com fa poc a Caldes de Montbui, doncs me n´hi vaig.

Inauguren un monòlit en record de tots els gossos morts durant aquests anys

El Tango, el Sucre, el Nemo, el Drac, el Ruc i 60 gossos més de Creu Roja que han mort al llarg dels darrers anys ja tenen el seu nom escrit per a la posterioritat. Amb motiu del Dia Internacional del Gos de Rescat, la residència dels Tres Pins de Balsareny va inaugurar ahir un monòlit d´homenatge de tots els gossos que han format part de la unitat canina de Creu Roja i que han mort, per edat o per malaltia.

L´escultura ha estat dissenyada pel director del grup, Enric Bruch, i incorpora les plaques amb el nom de tots els gossos traspassats, amb les seves dates de naixement i de defunció. A partir d´ara, s´hi aniran afegint el nom de tots els gossos que vagin morint.

«Sempre estaven preparats per sortir a la recerca d´una persona, fes fred o calor, amb pluja o no», resa una placa de l´escultura. El text afegeix: «Sempre ens animaven, amb tan sols una mirada feien que no perdéssim les ganes i la il·lusió de ser cada dia millors. Tot i que ja no estan entre nosaltres, mai podrem oblidar el treball i esforç que van fer per veure´ns somriure».

A l´acte, hi van assistir el vicepresident de Creu Roja, Josep Quitet, i l´alcalde, Albert Neiro.