Els gossos de la raça labrador tenen tendència a l'obesitat i amb freqüència els seus amos asseguren que sempre estan pensant en menjar. Un nou estudi publicat a Cell Matabolism apunta a una variant genètica com a explicació a aquest gust desmesurat pels aliments.

Científics de la Universitat de Cambridge (Regne Unit) han identificat una variació genètica associada amb l'obesitat i la gana, el que pot explicar per què aquest tipus de gos té més possibilitats de ser obès que els gossos d'altres races.

L'equip d'experts va treballar amb una mostra de 310 retrievers, tant mascotes com gossos d'assistència -per guiar persones cegues o en tasques de rescat- per buscar-hi variants de tres gens relacionats amb l'obesitat.

Els investigadors van descobrir que una variant d'un gen conegut com POMC estava "fortament relacionada amb el pes, l'obesitat i la gana en els retrievers de pèl llis".

De fet, es creu que gairebé un de cada quatre (23%) retriever té, almenys, una còpia d'aquesta variant genètica i en les dues races, per cada còpia del gen, el gos pesa una mitjana de 1,9 quilos més i afecta també a la seva grandària.

"Es tracta d'una variant genètica comuna en els labradores i té un efecte significatiu en els gossos que la tenen, pel que és probable que això ajudi a explicar per què són més propensos al sobrepès que altres races", va explicar l'autora principal de l'estudi Eleanor Raffan, de la Universitat de Cambridge en un comunicat.

El gen afectat se sap que té un paper important en regular com el cervell reconeix la fam i la sensació de sacietat després d'haver menjat.

Els labradores retriever tenen molt d'èxit com a animals de treball i companyia en ser lleials, intel·ligents i amb ganes d'agradar, però el més important és que són fàcils d'entrenar, una tècnica en la qual se sol emprar l'aliment com a recompensa, el que fa de ells gossos "més motivats per al treball a canvi d'una llaminadura", va assenyalar un altre dels autors de l'estudi, el doctor Giles Yeo.

No obstant això, "es tracta d'una arma de doble tall" doncs si tenir la variant genètica fa d'ells animals més entrenables, també són més susceptibles a l'obesitat. "És una cosa que els propietaris han de saber per estar conscienciats, de manera que controlin de manera activa el pes del gos", ha afegit.

Els investigadors creuen que una millor comprensió del mecanisme subjacent després del gen POMC, que també es troba en els humans, pot tenir implicacions per a la salut tant dels labradores com de les persones.

"Les variants genètiques comunes que afecten el gen POMC estan associades amb el pes corporal humà i hi ha fins i tot algunes persones obeses que no tenen una part del POMC similar a la que li falta als gossos", va assenyalar el codirector del britànic Institut de Ciència Metabòlica el professor Stephen O'Rahilly.

Per això -va dir- noves investigacions en aquests retriever obesos "no només ajudarà al benestar dels animals de companyia, sinó que també pot oferir importants lliçons per a la salut humana".