REPORTATGE

De campaments amb la teva mascota

El petit municipi de Castellcir, al Moianès, acull unes peculiars colònies d´estiu per a nens amb gossos. Els animals conviuen tot el dia amb els infants, que aprenen a llegir el llenguatge caní per poder establir-hi una bona comunicació

10.07.2015 | 11:08
Les bagenques Laia, Cristina i Carla, amb les seves mascotes, ahir a Castellcir

El petit municipi de Castellcir, al Moianès, acull aquests dies unes peculiars i inèdites colònies per a nens amb els seus gossos. Allotjats a les instal·lacions del Solei, els petits passen el 100% de les hores amb els animals (fins i tot hi dormen) mentre aprenen a llegir el llenguatge de les seves mascotes, un fet «que crearà un vincle que en el futur millorarà la convivència entre infant, gos i societat».

Ho explica Pere López, president de l´Associació Catalana d´Excursionisme Caní 4 Turons, organitzadora de les colònies, que detalla que es tracta d´una experiència pionera que «no es desenvolupa a cap més lloc del món; ho hem estat mirant i hi ha llocs que fan estades similars de caps de setmana, però els nens van a dormir a casa; també es fan jornades puntuals enfocades als nens i als seus gossos, però de la manera que ho hem muntat nosaltres, en un format de colònies de sis dies, no es fa a cap altre lloc».

En la primera edició s´hi han apuntat set nens i onze gossos (n´hi ha que tenen dues mascotes), tot i que a les tardes la xifra puja perquè acullen cinc infants més de Castellcir, amb els seus respectius animals. No són pocs. El nombre és volgut: «hem hagut de dir que no a cinc famílies; és el primer any i hem volgut començar amb pocs, d´aquesta manera els monitors ens podem desdoblar, perquè hi ha nens que per exemple ja estan iniciats en l´agility i tenen un nivell superior i n´hi ha que no ho han fet mai; les necessitats són diferents perquè les edats dels gossos també són diferents, a vegades n´hi ha dos que no es porten bé entre ells i aleshores hem de treballar a part per modificar la conducta, i amb els que som ens podem repartir».

Tres dels participants als campaments són del Bages: l´artesenca de 14 anys Laia Vendrell, que està amb en Tim, un Husky de només quatre mesos; i les manresanes d´onze anys Cristina Borrellas (està de colònies amb les seves dues Bull Dog franceses, la Daisy i la Glenda) i Carla Prats, que hi ha anat amb l´Eros, un Border Collie de quatre anys. Totes tres asseguraven ahir que s´ho estan passant pipa i que l´agiliy és el que els agrada més. «Repetiré segur l´any que ve», deia Vendrell, que reconeixia que va ser la seva mare qui li va recomanar anar de campaments amb en Tim, «perquè no es portava gaire bé a casa, no ens feia gaire cas i no el podíem portar deslligat per Artés». Després de dos dies de convivència, sembla que en Tim fa més cas de les ordres de la Laia.

Encara tenen fins dilluns per ampliar els coneixements, que s´aniran adquirint de la millor manera que aprenen els nens, jugant, una premissa que connecta perfectament amb els animals. Els nens juguen i els gossos ju-guen, tots es diverteixen mentre, sense gairebé saber-ho, aprenen diferents metodologies d´educació canina i també personal. Es van introduint «aquells valors que permetran eliminar, a la llarga, conductes incíviques (com podrien ser les femtes al carrer) o una agressivitat de la mascota», remarca l´organització.

A banda dels jocs, el Dog Camp Júnior (tal com s´han batejat els campaments) també incorporen una sortida (amb gossos, és clar) de senderisme i classes de teoria que s´adapten a un públic infantil, com la de primeres auxilis canins que es va fer ahir a la tarda o la que hi ha prevista per a avui, on un especialista explicarà com frenar l´agressivitat dels gossos.

Un frankfurt de premi

Els frankfurts fan tornar bojos als gossos. Salivera absoluta. Ahir al matí, unes quantes salsitxes van servir a Pere López per mostrar com s´ensenya a un gos a estar-se al costat de l´amo sense haver de lligar-lo, ni cridar. «Es diu la paraula ´costat´ i se´l fa venir cap a tu amb un frankfurt a la mà», i així repetidament fins que, un dia, en sentir «costat», el gos «anirà sol al teu costat, sense necessitat ja de donar-li cap premi». Ho provarem.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema