Un crani d'un exemplar mascle d'ós de les cavernes, diverses restes òssies del mateix tipus d'animal i una col·lecció de més de 20 puntes de llança de caça dels poblats neandertals. Aquestes són les principals troballes que els investigadors de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social, l'IPHES han recopilat durant la campanya d'excavacions d'aquest estiu a les coves del Toll i la Teixonera, que va començar el 4 d'agost passat amb Jordi Rosell al capdavant. Ahir, en l'acte de presentació dels resultats obtinguts, l'arqueòleg es va mostrar molt satisfet i va qualificar les descobertes d'"excepcionals en tots els sentits". Totes les restes que s'han localitzat tenen la mateixa datació: són de fa 50.000 anys.
El jaciment del Toll, conegut per contenir una de les col·leccions d'ós de les cavernes més importants de tota la península Ibèrica, va patir unes importants inundacions el novembre de l'any passat, i això ha comportat conseqüències de tot tipus: per una banda, s'ha hagut de treure el fang acumulat i tornar a netejar-ho tot, però, per l'altra, l'aiguat ha fet emergir nous materials. És per això que en aquest jaciment s'hi han localitzat les restes òssies dels animals, mentre que a l'espai de les Teixoneres és on s'ha trobat la indústria lítica de caça que pertany a un conjunt d'eines fabricades pels humans.
Ara, la investigació tindrà noves fonts d'informació que aportaran pistes per seguir avançant en l'estudi, d'una banda, dels grans carnívors de Catalunya i el seu comportament -concretament els óssos de les cavernes- i, de l'altra, l'evolució i els moviments territorials dels humans de l'espècie neandertal que, amb estades de més o menys durada, hi van habitar.
Ocupació humana estable
Precisament, les investigacions que s'havien fet fins ara a Moià permetien apuntar que les coves de la Teixonera havien estat utilitzades bàsicament per grans carnívors, com les hienes, i que els grups de neandertals visitaven la cova de manera ocasional quan passaven pel territori. Amb la campanya d'enguany, però, això ha canviat. I és que la troballa de nombroses puntes de llança -més d'una vintena en tan sols el 20% de l'espai excavat- suposa un canvi important en la dinàmica d'ocupació. Ara es pot afirmar que aquestes coves van ser ocupades pels neandertals de manera estable, i que els grups s'hi van instal·lar amb l'objectiu de convertir-les en autèntica estació de caça. I què és el que va canviar en el clima o el paisatge? Quins són els motius que expliquen la variació? Aquestes són la preguntes que ara es fan Jordi Rosell i el seu equip.
