Els resultats d'un estudi fet per l'Agència Catalana de l'Aigua corroboren que la depuradora de Moià és deficient i cal renovar-la. L'estació depuradora d'aigües residuals (EDAR) està al límit de la seva capacitat i no està preparada per fer un tractament òptim de les aigües que li arriben del municipi i els polígons industrials. La solució passa per una ampliació de la planta, que començarà a final del 2017. L'estudi, però, nega que la depuradora de Moià sigui la responsable de la contaminació dels pous d'aigua potable de Calders i Navarcles.

L'ACA es va reunir aquest dilluns amb els alcaldes dels municipis per on discorre la riera de la Tosca o que en reben les aigües: Moià, Castellcir, Monistrol de Calders, Calders i Navarcles. Els va comunicar els resultats d'un estudi que ha durat més de quatre mesos i que ha comprovat periòdicament l'estat de les aigües en deu punts distribuïts entre l'entrada de l'EDAR, a Moià, i la Pólvora, a Navarcles.

L'alcalde de Moià i vicepresident de la Diputació de Barcelona, Dionís Guiteras, va explicar les principals conclusions de l'estudi ahir en una roda de premsa: "la depuradora ha quedat petita. Ha quedat limitada pel volum d'aigua que ha de tractar, i obsoleta per la seva tecnologia".

Gràcies a les dades recollides els darrers mesos, l'ACA ha pogut concretar les necessitats de la planta de Moià i avançar-ne l'ampliació: començarà a final del 2017 i està previst que quedi enllestida en un any. Guiteras va destacar que el coneixement exhaustiu de la situació ha estat clau per aconseguir reduir els costos del projecte i, per tant, avançar que es porti a terme.

La planta, inaugurada el 1999, va quedar ràpidament desfasada a causa del creixement del municipi quant a demografia i indústria. El 2004, l'administració considerava "prioritària" la construcció d'una planta que donés una resposta a les necessitats de Moià. La Diputació tenia el 2011 un projecte sobre la taula per construir una nova planta de tractament, però el seu cost elevat (4,1 milions d'euros) i les circumstàncies d'altres municipis van fer que el projecte quedés ajornat. El fet que finalment s'hagi optat per una ampliació de la planta actual, segons va declarar Guiteras, permet reduir a la meitat els costos i accelerar-ne així la construcció.

L'ACA exculpa Moià

L'estudi de l'ACA també descarta que la planta de Moià sigui la causant de la contaminació del riu Calders, on van a parar les aigües de la Tosca. Guiteras, referint-se a l'informe, va declarar: "els episodis d'amoni a la captació d'aigua potable de Calders i de Navarcles no es poden atribuir a l'EGAR de Moià, i són molt més probables causes més properes, incloent-hi el clavegueram de Monistrol, que ha sofert problemes d'embussades i sobreïxents". Guiteras també va recordar que Calders no disposava de depuradora.

Aquests resultats decanten la balança a favor de l'Ajuntament de Moià pel que fa a la disputa originada per les crítiques dels consistoris de Calders, Monistrol i Navarcles. El 30 de març, els tres alcaldes van aprovar una moció conjunta demanant que s'investiguessin les causes dels increments de contaminació. Dies més tard, una moció presentada al Consell Comarcal del Moianès (del qual formen part Monistrol i Calders) trencava per primera vegada el consens que havia caracteritzat l'organisme i el seu predecessor (el Consorci del Moianès) durant més de 20 anys.

Guiteras va lamentar les acusacions rebudes, tant d'altres ajuntaments com de la societat civil: "la simplificació que Moià contamina no és certa. Alguns s'han atrevit a parlar sense dades i nosaltres no ho hem fet fins que no hem tingut els resultats".