El nou equip de govern de l'Ajuntament de Monistrol de Calders (CiU i MDI-AM) va tombar en el ple municipal celebrat aquest dilluns la moció que presentava la CUP -ara a l'oposició- en què demanava que el proper 18 de setembre el consistori convoqués "un procés participatiu o consulta popular" per tal que "siguin els ciutadans els qui decideixin quina fórmula de govern mereix la seva confiança". L'executiu local va votar-hi en contra després d'exposar que la llei de consultes catalana no preveu aquest objectiu.
Amb aquesta proposta, la CUP pretenia que fos l'Ajuntament qui tirés endavant el procés participatiu que aquesta formació va anunciar el 27 de juny passat que promouria quan encara governava (amb 3 dels 7 regidors) per sotmetre's a una moció de confiança. Un anunci que va arribar just un dia abans que els dos grups que llavors eren a l'oposició (amb dos regidors cadascun) formalitzessin una moció de censura que el 9 de juliol els va portar a formar un govern de coalició amb Sílvia Sán-chez d'alcaldessa i a deixar els cupaires a l'oposició.
En concret, la moció que presentava l'ara partit a l'oposició en el que era el primer ple amb la nova configuració exposava que "dels resultats sorgits de les darreres eleccions municipals", les fórmules de govern possibles van esdevenir diverses. "En un primer moment", afegia el text, "la fórmula reeixida fou la d'un govern en minoria de la candidatura més votada. Això no obstant, l'existència d'alternatives fa que el nivell de confiança de la gent en el govern esdevingui clau per a la seva continuïtat". La moció continuava argumentant que "atès que estem en un moment de dubtes sobre quina fórmula de govern mereix més confiança entre la ciutadania", i que, segons afirma la CUP, "una quantitat molt important de gent ha manifestat la seva voluntat d'expressar-se a les urnes sobre aquest fet", es proposava la convocatòria des de l'Ajuntament del procés participatiu per al 18 de setembre per referendar la fórmula de govern. La formació hi subratllava que "els acords entre partits", amb referència a la coalició de govern que s'ha acabat formant fa quinze dies, "no han estat referendats per les urnes".
L'alcaldessa va replicar que la llei de consultes catalana, que emmarca la celebració d'aquests referèndums, no recull supòsits com el que plantejava la CUP, i que on "vostès diuen que siguin els ciutadans els qui decideixin quina fórmula de govern mereix la seva confiança, aquesta es decideix cada quatre anys, tal com preveu l'article 194 i següents de la Llei orgànica del règim electoral general, com també regula en l'article 197 la figura de la moció de censura", que va permetre en aquest cas el canvi de govern produït fa dues setmanes. Sílvia Sánchez també va fer referència a l'article 197 bis de la mateixa llei, "en què es regula la qüestió de confiança, i aquests són els únics mecanismes previstos legalment, i no els establerts en la Llei 10/2014" de consultes populars no referendàries.
L'exalcalde monistrolenc i cap de files de la CUP, Ramon Vancell, va retreure a l'equip de govern que "actueu igual que el Tribunal Constitucional".
Tres dedicacions parcials
Durant el ple, que es va allargar quatre hores, la CUP va optar per l'abstenció en la majoria dels punts argumentant que les decisions que es duien a aprovació provenien d'un "govern il.legítim format a partir d'una maniobra bruta".
Un dels punts (d'un total de 18) era el nou règim de dedicació de l'equip de govern. En concret, hi haurà tres dedicacions parcials, la de l'alcaldessa i les dels regidors Noèlia Carreño (CiU) i Artur Argelaguer (MDI-AM), alhora que els plens ordinaris passen d'un al mes a un cada dos mesos. Sílvia Sánchez va argumentar que amb la reducció del nombre de plens (pel qual es cobra per assistència) es compensarà l'augment del cost de l'executiu, "que amb una persona més amb dedicació que l'anterior costarà només 140 euros més al mes".
