02 de agost de 2016

Solé i Sabaté elogia Prat de la Riba en un acte a Castellterçol amb Pujol i Ferrusola

La conferència, que cada 1 d'agost commemora la mort del polític, va aplegar un centenar de persones

02.08.2016 | 19:35
Solé i Sabaté durant la conferència

El catedràtic d´Història Contemporània de la UAB Josep Maria Solé i Sabaté, ha estat el convidat d´enguany de les conferències que el Patronat de la Casa Museu de Castellterçol organitza cada 1 d´agost per commemorar la mort del polític i estadista Enric Prat de la Riba. L´acte d´enguany, que portava per títol «Prat de la Riba, impulsor de gairebé tot», va aplegar un centenar de persones, entre elles l´expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, i la seva esposa, Marta Ferrusola, que ja hi van ser l´any passat.

En el seu discurs, Solé i Sabaté va elogiar la manera de fer de Prat de la Riba i la seva vessant polifacètica, tenint en compte que va destacar, entre altres, com a polític, jurista, escriptor i periodista. També va posar de relleu la seva vessant catalanista. En aquest sentit va recordar que va ser un dels primers joves de l´època a escriure en català, i que va participar en nombrosos congressos catalanistes.

El catedràtic va establir un cert paral·lelisme entre aquella època i l´actual; va fer referència als polítics i militars espanyols del primer quart del segle XX quan Espanya perd Cuba, i polítics espanyols d´aquell moment van posar de relleu els mateixos tics que polítics espanyols d´avui. Solé i Sabaté va dir que «si a Espanya no ens accepten és per la nostra manera de ser. Mai es troba en les lleis espanyoles que recolzin les llibertats d´un poble, sempre són lleis repressives».

Solé i Sabaté es va extendre àmpliament en fets puntuals de Prat de la Riba, com el seu afany per aconseguir la igualtat entre homes i dones, l´ajut als deficients mentals, i el saber escoltar veus qualificades d´enginyers, polítics, artistes o lingüistes com Pompeu Fabra. També va definir Prat de la Riba com un gran estadista i un idealista. En el seu relat final, va apuntar que el dret se´l fa el poble, que els emigrants s´han d´integrar al País, que els cognoms no ens fan més catalans i que Catalunya sempre s´ha emmirallat en països forasters més pròspers. Va tancar la conferència afirmant que «el camí de Catalunya és la llibertat».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema