L'Ajuntament de Moià vol ampliar el projecte dels horts socials i busca terrenys al poble per incorporar-los i arribar a més beneficiaris. De moment hi entrarà una nova família perquè la persona que es dedicava a conrear un dels horts existents va morir.
Quan trobin nous terrenys, l'Ajuntament obrirà una convocatòria. Els serveis socials del consistori estudiaran totes les peticions i seleccionaran els beneficiaris en funció de diversos barems que tenen en compte la situació econòmica i social dels sol·licitants.
El projecte dels horts socials va començar fa dos anys. Com altres iniciatives similars que ja funcionen al Bages, l'objectiu és ajudar persones en risc d'exclusió social o en una situació delicada mitjançant l'ocupació i el benefici en forma de fruits que s'extreuen de l'hort.
El regidor de Via Pública i Promoció Econòmica del consistori, Joan Capdevila, assegura que "estan contents" perquè els resultats són bons.
Pere Tantinyà, el principal impulsor de la iniciativa i encarregat d'ensenyar als beneficiaris a conrear les terres seguint mètodes d'agricultura ecològica, assegura que aquest és el primer projecte d'horts socials que es du a terme al Moianès.
Tantinyà destaca el potencial de l'agricultura per apoderar els col·lectius desafavorits. "Poder plantar un enciam i menjar-te'l és molt important. És autoestima. Sentir-te ocupat senzillament et treu les preocupacions i t'allibera la ment", diu.
Les parcel·les s'ubiquen als horts del rector, en una finca situada al costat del monument a Rafael Casanova, i són propietat del bisbat de Vic. Les famílies beneficiàries disposen d'un joc de claus per accedir a la finca quan volen.
Hamet Camara és l'agricultor més veterà dels tres que avui participen al projecte. És de Mali i fa 16 anys que viu a Catalunya. Treballava de paleta però no té una feina regular des del 2011. En els propers mesos abandonarà la seva parcel·la perquè s'haurà esgotat el període previst per estar-s'hi com a beneficiari.
El seu és un cas d'èxit. "Treballant a l'hort em sento bé. No m'agrada estar assegut, m'agrada fer coses", diu. La seva família (té dona i quatre fills) també se'n beneficia. "No hem de comprar ni tomàquets, ni patates, ni pebrots... als nens els agraden molt les patates", explica.
Conreu ecològic
Un dels puntals del projecte és el mètode de conreu de Tantinyà, l'encoixinament (també conegut pel terme anglès mulching). Consisteix a cobrir la terra amb una capa de matèria orgànica. Segons Tantinyà, això dificulta el creixement de les males herbes i també aporta més nutrients a les plantes.
Però el principal punt a favor d'aquesta tècnica, diu Tantinyà, és les poques dificultats que presenta: "és un hort fàcil. He intentat al mil per cent que sigui molt fàcil. Amb un quart d'hora al dia i una hora a la setmana ja n'hi ha prou".
El projecte dels horts també aposta pel reciclatge. A la mateixa finca hi ha un parell de plantes de compostatge fetes amb palets. Allà hi aboquen tot el material orgànic generat a l'hort i també reben el que l'Ajuntament produeix quan porta a terme tasques de manteniment.
