10 de octubre de 2016

Dionís Guiteras: «Fóra bo acabar el mandat el 2019 amb un 100% d'endeutament»

L'alcalde de Moià es proposa seguir rebaixant el deute del 395% que va heretar quan va esdevenir batlle el 2011

10.10.2016 | 12:01
L´alcalde de Moià, Dionís Guiteras

Dir que la carrera política de Dionís Guiteras des que va ser escollit alcalde de Moià el 2011 ha estat intensa seria quedar curt. Després que l´històric alcalde convergent Josep Montràs es retirés al cap de gairebé tres dècades, els esdeveniments polítics al municipi es van precipitar. Guiteras va ser l´encarregat de dirigir el timó durant un mandat tempestuós i carregat d´excepcionalitat. No hi van faltar els reptes, però n´hi ha dos que destaquen. Un, evitar que el vaixell fes aigües després de descobrir el milionari deute que arrossegava. L´altre, dur a bon port la creació de la comarca del Moianès.

Avui dia, Moià ha reduït el seu deute i el Moianès és una realitat. Guiteras fa un any que governa amb una plàcida majoria absoluta (AraMoià té 10 regidors). Té aspecte cansat, però parla amb precisió i amb energia.

L´Ajuntament diu que ha «encarrilat» el deute. Què vol dir això?
Que tenim data de caducitat. El 2025 acabarem de retornar els 8 milions d´euros que devem al ministeri d´Hisenda. També haurem retornat totes les quotes que va assumir l´anterior Ajuntament, perquè no n´hi ha cap que superi aquesta data. El 2025 s´acaben tots els deutes.

Com s´ha aconseguit?
És gràcies a haver formalitzat el crèdit amb el ministeri. El 2012 vam acollir-nos al mecanisme de pagament a proveïdors [el ministeri assumeix les factures pendents i l´ajuntament passa a deure-li els diners a ell]. Aleshores vam fer un pla d´ajust, però no es va aprovar perquè era inviable. Vam tornar a enviar un pla d´ajust el 2014. Llavors ja s´havia demostrat que érem capaços de tornar el deute.

Quins objectius es marquen a mitjà termini per acabar de retornar el deute el 2025?
Havent liquidat l´exercici del 2015, el deute ha passat del 395% [sobre el pressupost anual] del 2011 al 200%. Quan tanquem l´exercici del 2016 haurà baixat bastant i fóra molt bo que al final d´aquest mandat, el 2019, estiguem a la ratlla del 100% d´endeutament. Tot i ser el 25% més del que està permès, ja ens situa en un endeutament raonable.

Hi ha res que pugui fer perillar el calendari que s´han marcat?
El que més m´amoïna és com seran els interessos al llarg del temps que queda. Ara són a l´1,23. Però si pugen al 6%, com estaven fa 3 anys... Això podria condicionar encara més els pressupostos. Per això diem que hem «encarrilat» el deute; ja tenim una data de caducitat i ja hi ha una llum al final del túnel. Però això no vol dir que ens puguem adormir i dir «ara, com que generem superàvits, gastem-los». Seria irresponsable.

Com es curen en salut, si es dóna el cas que pugin els interessos?
Amortitzant anticipadament tot allò que puguem.

Què han deixat de fer per falta de diners?
Anivellar sous a l´Ajuntament. Tampoc podem invertir en infraestructures i en manteniment. Ho fem, però no en la mesura que es necessita. També voldríem tenir un cos de policia amb prou efectius per fer tots els torns com Déu mana.

Quina és la situació de Moià Futur [empresa municipal que va dur a terme grans projectes urbanístics i responsable d´una part important del deute municipal]?
S´ha fet un concurs de creditors que ha permès reestructurar el deute i tenir clar quant es deu i com es pagarà. Els creditors són l´Ajuntament de Moià, Catalunya Caixa i el ministeri de l´Interior. El principal creditor és l´Ajuntament, a qui la societat deu 2 milions i escaig d´euros.

Per què ha servit el concurs de creditors?
Per a dues coses. Una, no perdre els actius (el pàrquing del CAP i les casernes, però bàsicament el que m´amoïna és el pàrquing). L´altra és guanyar temps. Això vol dir que tenim un marge de temps important per poder pensar i repensar què volem fer amb aquell espai.

Quines opcions hi ha sobre la taula?
No tenim prou recursos per obrir el pàrquing, però estem buscant fórmules. Bàsicament, en un pàrquing s´hi pot fer un pàrquing. No hi faràs una piscina coberta. Estem estudiant de quina manera podem gestionar l´espai perquè doni recursos, però la situació és molt difícil i complexa.

Fins a quin punt és preocupant que ara per ara no sàpiguen com fer rendible el pàrquing del CAP, tenint en compte que els pagaments que haurà de fer Moià Futur creixeran amb els anys i que l´Ajuntament n´és el principal creditor?
Com més temps passi i menys oportunitats tinguem, més ens situem en una situació on hem de preveure tots els escenaris. És preocupant. És una qüestió de tempos i de conjuntura municipal. Poden sortir possibilitats quan tinguem el problema més proper, quan s´acosti el moment de pagar quotes que avui són impagables. Pensa que Moià Futur és una societat anònima de capital municipal. Aquesta figura ens dóna una certa distància i protecció.

Moià Futur és un problema de l´Ajuntament del futur?
El problema el tenim ara, ens preocupa ara i ens preocuparà d´aquí a un temps. El que passa és que la solució avui no hi és i espero que d´aquí a un temps siguem capaços de trobar-la.

Si fos necessari, Moià podria desfer-se de Moià Futur?
Nosaltres unilateralment no podem decidir-ho. Ha de ser el jutge que digui «d´acord, no hi ha més solució, dissoleu la societat». Però a mi això em preocupa, perquè Moià ja està pagant un deute de més de 2 milions d´euros per aquest pàrguing. Si a sobre perdem l´actiu... El llast el tindrem sí o sí.

L´associació veïnal Moià Deute va denunciar el govern de l´antic alcalde Josep Montràs per possibles irregularitats. Quin és l´estat del cas?
Tot apunta que la denúncia tirarà endavant i hi haurà judici. Es va acabar el termini que la jutgessa tenia per vestir el paquet del cas i va demanar ampliar-lo. Això vol dir que té ganes de tirar endavant. Ja ha parlat amb personal de l´Ajuntament, els denunciants, els afectats... Per tant, entenc que ha està fent el darrer pas.

L´Ajuntament s´ha personat com a part afectada. Quin paper ha de tenir a mesura que avanci el cas?
Estar al cas per poder reclamar. Si algú ha tingut alguna responsabilitat en qüestions econòmiques, l´Ajuntament ha de tenir la capacitat jurídica per poder-se rescabalar.

Tenen 10 regidors i l´oposició 3. Com és governar amb una supermajoria absoluta després d´haver estat en un govern d´unitat i en un de minoria?
Totes les experiències són complexes. Però jo crec que el problema no és tant si governar amb majoria absoluta, en minoria o amb govern d´unitat, sinó el context en el qual governem.

Abusen de la majoria absoluta?
Quan no en teníem també ho tiràvem endavant tot. Per tant, el problema no és tant aquest com el paper que juga aquí l´oposició. En el mandat anterior, aquesta podia ser tan dura com la que hi ha ara, però hi havia la necessitat del consens. Jo, ara, la trobo a faltar. Però és una responsabilitat compartida, també nostra. No voldria donar-los les culpes només a ells.

Un regidor de l´oposició, Joan Maria Navarro, va dir que plegava a principi d´estiu i la nova regidora no va prendre possessió del càrrec fins a final de setembre. Veus de l´oposició atribueixen la tardança a problemes d´agenda de l´alcaldia.
Quan en Navarro va plegar s´havien de demanar les credencials a la nova regidora. En aquell moment estàvem en procés electoral i la junta central tenia altres prioritats. Jo el que volia fer era un ple extraordinari de comiat després de tants anys treballant pel municipi. Però no ens vam posar d´acord. A més, trobar una data era complicat. El problema no era tant fer o no el ple com que la junta central ens ho permetés. Crec que s´ho han agafat massa a la valenta. Entenc les queixes, però no hi ha hagut cap mena de mala voluntat. De fet, té el mateix sentit tenir dos regidors a l´oposició que tenir-ne tres. És evident que no hem volgut aprofitar-nos-en.

La seva acumulació de càrrecs va en detriment de la dedicació com a alcalde?
L´únic que hi perd sóc jo, pel que fa a la salut i a la meva vida personal. I hi guanyo jo, amb una experiència enriquidora i fantàstica, però també el municipi. Tenir com a alcalde el vicepresident primer de la Diputació situa el municipi i la comarca amb una capacitat d´influència que no és fàcil d´aconseguir.

El setembre van aprovar apujar el sou dels regidors. Per què?
Perquè els sous que ens vam posar el 2011 eren extremadament baixos. Ho vam fer per dignitat i respecte al que anàvem a fer, que era acomiadar personal i empitjorar les condicions de treball. El 2010, el cost dels regidors era de 160.000 euros anuals. Ara és de 57.000 euros. Els sous que cobren per jornada completa Montse Ferrer i per mitja jornada Albert Clusella estan molt per sota de la mitjana que es cobra en el nostre tram de població.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema