Helena Portella, moianesa d'adopció i residència i il·lustradora de professió, recorda que aquest estiu, els pocs dies que va poder fer una escapada a la platja, no podia percebre el mar com se l'havia mirat sempre. «Aquest mar del qual jo gaudeixo és el mateix que per a centenars de persones és un infern, potser fins i tot en aquell precís instant que ho pensava», explica. Quan feia aquesta reflexió davant l'hortizó estiuenc ja es trobava en ple procés de creació de El Viatge de Samira, un llibre il·lustrat, sense ni una sola paraula, que acaba de sortir d'impremta. A ell li ha dedicat les hores que podia alternar amb la seva tasca professional durant gairebé mig any i, mitjançant la plataforma de finançament Verkami, s'ha convertit en la seva contribució, la seva particular rebel·lia contra «els silencis» davant la situació de milers de famílies que estan fugint de les guerres i convertint-se en exiliats i refugiats «en situacions absolutament colpidores».
El seu llibre pretén ser un doble granet de sorra davant del drama: una aportació econòmica -del que es recapti per la venda del llibre, que es vendrà a un preu de 10 euros- per a col·lectius socials que estan actuant per pal·liar aquesta situació, però també que El Viatge de Samira es converteixi en un crit, en una eina de sensibilització que «permeti explicar el que està passant i despertar consciències».
L'origen d'aquesta obra feta des de l'altruisme -l'única despesa ha estat la de la impremta, amb un cost de 2.000 euros que es va cobrir mitjançant Verkami en només tres dies- té una data marcada en el calendari: la del 26 de gener, quan Portella va veure un reportatge sobre la crisi dels refugiats i de la tasca de l'ONG Proactiva Open Arms. «Em vaig quedar segrestada pel que vaig veure, em va colpir molt i me'n vaig anar a dormir preguntant-me què hi podia fer jo. No sóc metge, no sóc infermera, ni socorrista, ni bomber. Sóc il·lustradora...», explica.
D'aquí va néixer El Viatge de Samira, un llibre il·lustrat, en format de conte, però que és difícil catalogar-lo com a tal per la cruesa de la història.
Un mirall de contrastos
El fil narratiu-visual de les seves quaranta pàgines són històries paral·leles, contraposades, que es reflecteixen en les pàgines confrontades. «Són un mirall de dues nenes», una d'elles la Samira, víctima de l'horror de la guerra i de la vida dels refugiats, vers una nena del món Occidental i en pau. Uns marxen de cap de setmana a la platja, els altres marxen fugint de la guer-ra; uns fan caravana sortint de la ciutat per anar a buscar l'oci, la Samira és en una caravana que escapa de la destrucció; al mar, la Samira s'arrapa a un flotador en un mar hostil intentant salvar la vida, la nena que li fa de mirall gaudeix del mar sota un mateix horitzó. En aquesta làmina apareixen dos socorristes de Proactiva Open Arms, «un petit homenatge als qui em van inspirar».
Helena Portella diu que el llibre es adreçat tant al públic adult com a l'infantil. «En el moment que vaig veure el reportatge una de les coses que em va colpir més és pensar que no estem fent prou i que algun dia això ho haurem d'explicar als nostres fills. Haurem d'explicar què hem fet davant d'aquest horror, davant d'aquesta situació desbordant», argumenta l'autora, que es pregunta «com ho explicarem que ens ho hem estat mirant? En part, la pretensió d'aquest llibre il·lustrat és fer recapacitar i fer tornar la mirada cap al vessant més humà. Que no ens deixem segrestar per la por».
Portella afegeix que «molts no podem anar-nos-en allà, però podem fer coses per no girar-nos-hi d'esquena. Començant per allargar la mà cap a aquestes persones, algunes de les quals ja tenim aquí». Segons ella, però, això passa per «despertar consciències», i creu que un format xocant com el d'un conte, que en realitat mostra una situació terrible, pot ajudar a «trencar aquesta mirada tan poc crítica. És un conte, però davant el qual el qui se'l mira s'empassa la saliva».
