L'església parroquial de Moià es va omplir ahir al matí per retre un darrer homenatge a Sebastià Petitbò Picañol, que va ser alcalde de la població durant set anys abans de l'etapa democràtica, i ja a partir de les eleccions del 1979 regidor en quatre mandats diferents. Petitbò va morir diumenge, a l'edat de 85 anys. A banda de la seva llarga trajectòria en la política municipal, era també una persona molt popular al municipi tant per la seva activitat professional com pels diferents vessants socials que havia desenvolupat.

Fill de la casa de pagès de la Franquesa, des de ben jove es va dedicar a fer de tractant de bestiar boví, tal com ell mateix explicava en una entrevista publicada a Regió7 l'any 2003.

Va ser alcalde de la població durant la darrera etapa de la dictadura, un total de set anys, i ja en l'etapa democràtica va exercir de regidor durant 14 anys, amb els alcaldes Sebastià Ubasart i Josep Montràs. També va formar part dels primers Consells Comarcals del Bages, on va dur (com a l'Ajuntament) l'àrea de Turisme.

Del període que va ser alcalde, el mateix Sebastià Petitbò recordava en aquella entrevista publicada per aquest diari que, malgrat no estar encara en el període democràtic, es van poder tirar endavant equipaments importants per a Moià, com ara l'institut de batxillerat, llavors sota la denominació de Col·legi Lliure Adaptat, i les piscines municipals ubicades a la plaça de Santa Magdalena, actualment ja desaparegudes.

Com a tractant anava a comprar bestiar a Torrelavega (Santander), que després venia a les carnisseries. La seva relació amb el sector de la pagesia i la ramaderia el va portar a ser president de l'Agropecuària del Moianès des de final dels 90 i durant gairebé una dècada. També va ser president del club de futbol, redactor i responsable de la revista de més de 70 anys La Tosca i promotor de la continuïtat, estroncada durant anys, de la festa dels Tres Tombs.

Amic de la cantant d'òpera Victòria dels Àngels, aquesta relació va facilitar que en diferents ocasions la soprano actués a l'església parroquial moianesa. L'any 2013 va publicar un llibre de memòries, Temps per recordar, en què repassava tant la seva trajectòria més personal com el vessant més públic.

Ahir, el seu poble el va acomiadar amb un funeral oficiat pel mossèn i filòleg Josep Ruaix i mossèn Carles Riera, ambdós capellans fills de Moià.