Maria López és educadora canina i ha dut a terme diversos seminaris relacionats amb el món del gos. Ha participat, de forma voluntària, en les tres edicions del Dog Camp Júnior, uns campaments per a nens i gossos.

Com viu el gos el fet de canviar d’entorn durant una setmana?

Quan es treu el gos del seu entorn habitual, les seves pors s’agreugen. Passa el mateix que quan a una persona la treuen de la seva zona de confort. Aleshores, els nens han de ser un referent de calma.

Què necessita un gos?

A part de beure, menjar i una llar, que la persona li dediqui temps. Anar a fer un passeig, però un passeig per a ell. Si es vol parar a olorar unes plantes, que les olori. Si vol córrer, que corri. Però, normalment, el traiem de pressa i corrents.

Els nens tenen una simpatia natural pels animals?

I tant. Un exemple: vaig ser al Marroc, on, per als adults, el gos és un animal impur, i quan caminàvem pel carrer amb els gossos, els nens s’acostaven i tenien curiositat. Però a mesura que es facin grans, la cultura potser farà que els acabin rebutjant.

Què aporten els gossos a les persones?

Desperten emocions que no despertem els humans. Faig teràpia en una escola de nens amb discapacitats. Vam posar un gos de raça terranova al llit d’una nena que dorm durant 24 hores seguides i es manté desperta les 24 hores següents. La nena, que feia poc que s’havia posat a dormir, es va despertar.

Créixer al costat d’un gos fa que els infants desenvolupin més ràpid l’instint de cuidar els altres?

Quan un nen creix amb un gos, el nivell d’empatia se sol desenvolupar de pressa. Si l’animal es posa malalt o va coix, l’infant es preocupa per ell. De fet, els pares haurien d’inculcar als fills que s’han de fer càrrec del seu gos, sempre tenint en compte l’edat dels nens.