La plataforma Moià Deute considera que en el procediment que l´Ajuntament va seguir durant una dècada amb l´escorxador municipal, des que es va donar la concessió de l´explotació (el 1992) fins a la resolució d´aquest acord que va derivar en una privatització del servei (el 2002), va suposar una "operació en benefici d´una empresa privada" que, calculen, hauria suposar uns costos de més d´un milió d´euros en diner públic. Un procediment que, segons la mateixa plataforma, també hauria comportat irregularitats urbanístiques i perjudicis ambientals.
Aquestes són les conclusions generals de la segona auditoria ciutadana que ha dut a terme Moià Deute, en aquest cas centrada en el procés històric de l´escorxador, partint de la documentació trobada dels diferents passos que al llarg d´aquells deu anys es van dur a terme. Operació que, afirmen, és un dels focus de "deute il·legítim" per "tractar-se clarament d´unes inversions contràries a l´interès públic".
Segons la documentació recollida i aportada per la plataforma, el procediment arrenca al final del 1991, quan a l´Ajuntament va obrir el concurs per a l´ús provatiu de l´escorxador municipal situat llavors al carrer Canigó, que es va adjudicar l´abril del 1992 a l´empresa Granja Els Campassos (contracte signat per l´alcalde Josep Montràs), i posteriorment es va subrogar a favor de l´Escorxador Comarcal del Moianès SA, societat del mateix propietari. La concessió es va fer per 25 anys i una quota anual de 360.000 pessetes. AL final d´aquell mateix any, l´Ajuntament va tirar endavant la permuta d´una parcel·la de la zona industrial de propietat municipal de 805 m² per una altra de 6.000 m² de sòl rústec no urbanitzable i annexa a la zona industrial amb la finalitat de construir-hi un nou edifici per a l´escorxador. Al llarg de 1993 es va aprovar el projecte tècnic per a la construcció del nou escorxador i la modificació del pla general per a la permuta de finques i es va acordar ampliar a 40 anys la concessió del contracte signat un any abans.
El març del 1994 es va aprovar el projecte del nou escorxador per un pressupost de 354.867.450 pessetes (uns 2,1 milions d´euros) i el maig se´n va adjudicar la primera fase per 43.700.00 (262.000 euros) i les obres dels accessos, per un import de 30.217.140 pessetes (181.000 euros)
En paral·lel, segons la documentació recollida per la plataforma, el consistori va promoure el 1995 una requalificació dels terrenys de l´antic escorxador al carrer Canigó per poder-hi construir habitatges -fins llavors era d´equipament- i es va posar a subhasta amb la finalitat de destinar l´import a finançar parcialment la construcció del nou escorxador. La venda per subhasta va acabar sent el març del 1996 a la mateixa empresa Escorxador Comarcal del Moianès, per un total de 36,2 milions de pessetes (218.000 euros)
També al llarg d´aquest procés hi va haver un litigi entre l´Ajuntament i un particular en relació amb els acords urbanístics per a la construcció de l´escorxador que es va derivar en una sentència que el declarava il·legal. Per resoldre-ho, l´Ajuntament va signar el 2001 un conveni amb el recurrent pel qual se l´indemnitzava i, com a contrapartida, acceptava la legalització de l´escorxador. Aquest conveni forma part d´un seguit d´actes que l´actual equip de govern (Ara Moià-ERC) va declarar nuls de ple dret el 2013 i està en via judicial.
Finalment, el març del 2002 l´Ajuntament va aprovar iniciar els tràmits per la supressió del servei municipal de l´escorxador. Segons la documentació de Moià Deute, en el dictamen es diu que l´edifici i les instal·lacions són de titularitat municipal, que l´Ajuntament en va finançar una part, "però que l´empresa concessionària va finançar-ne un import més elevat". Dos mesos després es va ratificar una acta d´ocupació, reconeixement de crèdit i dret de servitud entre l´Ajuntament i l´empresa Escorxador Comarcal del Moianès per a la resolució de la concessió per l´extinció del servei amb caràcter municipal. Es va establir una taxació de béns de 2,7 milions d´euros i que l´aportació de l´Ajuntament havia estat de 578.105 euros entre els projectes i l´obra de la primera fase i el terreny municipal. L´empresa va liquidar 333.895 euros en diferents pagaments, i es va adjudicar en subhasta el terreny sobre el qual s´havia construït per un import de 244.212 euros.
Segons les dades de Moià Deute, el conjunt d´operacions va suposar uns costos a les arques públiques d´1,5 milions d´euros, mentre que es van rebre uns ingressos (per la subhasta de terrenys i la recuperació d´inversions) de mig milió.
Amb tota la documentació sobre la taula, i malgrat la llunyania dels fets, la plataforma posarà la informació a disposició de l´Ajuntament perquè els seus serveis jurídics "estudiïn si hi ha possibles responsabilitats civils o penals que no hagin prescrit i es prenguin les decisions polítiques adients en defensa dels interessos municipals".
