L'Agència de l'Habitatge de Catalunya i el Consell Comarcal del Moianès van presentar ahir a Moià el punt comarcal del Servei d'Intermediació en Deutes de l'Habitatge (SIDH). Aquest programa està impulsat per la Diputació de Barcelona i rep el suport dels ajuntaments i el Col·legi d'Advocats de Manresa. El servei s'adreça a les persones que no poden afrontar el pagament de l'habitatge o que preveuen que no ho poden fer, a les quals se'ls ofereix assessorament i intermediació amb les entitats financeres. De fet, el servei ja s'ha anat activant i de moment ha atès 7 sol·licituds que encara estan obertes, perquè es tracta de processos «lents», segons Abel Pié, degà del Col·legi d'Advocats de Manresa.
Dionís Guiteras, alcalde de Moià i president del Consell Comarcal del Moianès, es va mostrar satisfet per l'arribada del projecte a la comarca: «Ens feia molta falta. Tot i que ja havíem començat a treballar-hi des del Consorci, ara li donem el gruix necessari», va afirmar.
Anna Guixà, vicepresidenta del Consell Comarcal i responsable de l'Àrea de Serveis a les Persones, va explicar que està «molt satisfeta» pels resultats que hi ha hagut aquests tres mesos «encara que pugui semblar poc que l'advocat vingui només unes hores cada dues setmanes». Seguint la línia comarcal, Guiteras va assegurar que «no tenia sentit que, algú que no es pot pagar la casa, hagi de gastar diners en transport fins a Manresa».
Amb aquest centre, totes les comarques barcelonines ja en tenen un, com a mínim, però encara se'n podrien crear més en els punts més grans. Per Josep Ramon Mut, diputat d'Urbanisme i Habitatge de la Diputació de Barcelona, el funcionament d'aquest servei és «importantíssim» perquè «guanyem proximitat, transversalitat i optimització de recursos».
Per la seva banda, Sílvia Grau, directora operativa d'Actuacions d'Urgència en matèria d'Habitatge de l'Agència de l'Habitatge de Catalunya, va lamentar que «no hi ha prou habitatge públic, i per això ens hem d'encarregar de la mediació», i va afegir que «volem que encara que darrere d'un habitatge hi hagi un banc o un fons d'inversió, la persona no el perdi. No els ho posarem fàcil».
Crítica a la situació actual
En els últims 5 anys, a la demarcació de Barcelona s'han atès més de 5.500 famílies amb problemes d'habitatge. Davant aquestes dades, Guiteras és contundent: «la feina que tenim és la de respondre a la ciutadania en les situacions que calgui, però segons quins càrrecs i administracions han demostrat que no els importa el dret fonamental a l'habitatge». Abel Pié també va fer referència a aquest dret: «Si no som capaços d'implicar-nos en l'habitatge, perdem la nostra condició de persones», va afirmar l'advocat.
Per a Pié, el principal obstacle en aquests casos és «haver de treballar amb la banca», però destaca que «els afectats ara es veuen acompanyats, com a intermediaris els ajudem a no sentir-se sols». En aquest sentit, Sílvia Grau va explicar que «la transparència en les clàusules contractuals és un punt important, perquè assessorem i informem els afectats sobre els contractes». Finalment, Grau va assenyalar que en un futur pròxim també «s'hauran de començar a abordar temes de gent sense títol legal i ocupacions».
