Fidel a la tradició

JOAN ROSSINYOL Alfa Romeo ha recuperat un dels noms mítics de la seva llarga història, Giulietta, per batejar el substitut del 147. A diferència d´aquest, el Giulietta només té una variant de carrosseria de cinc portes, i comparteix certs elements estructurals amb el Fiat Bravo. És un cotxe bastant més gros que el 147 (fa 13 centímetres més de llargada), i, això sí, de seguida atrau totes les mirades per l´espectacularitat de la seva imatge. Estèticament, el Giulietta té trets en comú amb el Mito. De la mateixa manera que en el seu antecessor, el 147 de cinc portes, les portes posteriors tenen les manetes integrades en el marc de les finestretes. El ventall de motoritzacions del Giulietta permet escollir entre tres motors de gasolina (de 120 a 235 CV de potència), i tres turbodièsel (de 105, 140 i 170 CV). Hem tingut a la nostra disposició una unitat de la versió més potent de gasolina. La gamma consta de tres nivells d´equipament: Progression, Distinctive i Quadrifoglio Verde.

Per a les versions Distinctive hi ha un paquet opcional, anomenat Sport Pack, que inclou canvis a l´exterior –faldons laterals, pilots enfosquits i carcassa dels retrovisors platejada– i també a dins –tapisseria de pell i tela amb costures vermelles, un volant amb zones de pell girada, detalls d´alumini polit i pedals esportius–, a més de dues variacions que afecten les qualitats dinàmiques, com són la suspensió esportiva i unes llantes de 17 polzades.

Habitacle a la italiana

L´interior del Giulietta presenta un disseny molt vistós que s´allunya volgudament de tot el que és habitual en el seu segment. Uns grans rellotges d´inspiració clàssica es combinen amb uns materials plàstics de bona qualitat i un tauler llis que desprèn un cert aire de luxe. El tacte dels comandaments és molt bo.

D´entrada hem de dir que el Giulietta és bastant més espaiós que el 147, per bé que no acaba de ser un vehicle ampli. A les places davanteres té prou espai perquè persones de pràcticament dos metres d´alçada s´hi puguin acomodar sense estretors. A les del darrere els ocupants de més d´1.80 d´estatura es trobaran que el sostre els queda molt a prop del cap.

Ens han agradat molt els seients del Giulietta tant per l´estètica retro que desprenen com per l´eficàcia que mostren en la subjecció lateral del cos i també per la comoditat que ofereixen si s´ha de fer un recorregut de llarga distància.

Un avantatge del lloc de conducció és que tots els comandaments de control queden molt a mà. Per exemple, es poden manejar les principals funcions de l´equip de so, del navegador i del control de velocitat sense apartar les mans del volant.

Tacte nítidament Alfa

El so greu del turbodièsel de 170 CV no enganya. La facilitat amb què s´estira per sobre de 4.000 voltes i la ràbia amb què empeny a la part alta del compta-revolucions, tampoc. A diferència d´alguns turbodièsel anteriors, el 2.0 JTDm-2 respira a ple pulmó a partir de 1.500 rpm.

El Giulietta transmet una gran confiança i permet atacar els revolts sense vacil·lacions ni sorpreses en forma de reaccions inesperades. El control d´estabilitat és de sèrie i no és desconnectable, però no entra en funcionament si no és estrictament necessari. La suspensió de sèrie ofereix un bon compromís entre duresa i confort. Tots els Giulietta incorporen un interruptor, situat davant la palanca del canvi, que la firma anomena Alfa DNA. Aquest comandament permet seleccionar tres posicions de conducció diferents: Dynamic, Normal i All Weather. En el primer cas, el control de tracció permet un cert lliscament de les rodes en accelerar i s´activa la funció electrònica Q2, que simula el funcionament d´un diferencial autoblocant. A més, el motor té una resposta notablement més contundent, ja que s'augmenta el parell màxim disponible i la direcció té un tacte més ferm. El mode All Weather està previst per circular amb cadenes o sobre neu.