BMW X5 M. Més i més

En el regne de la representativitat social, la crisi no saben què és –com a mínim de portes enfora–, i tampoc no sembla que pugui haver-hi gaires límits a l´hora de mostrar a tothom fins on arriba la cota d´èxit individual. Les marques d´elit en són conscients, i fan bé d´aprofitar-ho, perquè al capdavall la seva missió és vendre cotxes, i si trobes clients disposats a pagar el que sigui per ser el primer de la classe, dòmino! Les vendes de vehicles de gamma alta així ho corroboren.

El BMW X5 M és l´exemple arquetípic d´un vehicle creat principalment per impressionar els qui gosin desafiar-lo, no ja des del punt de vista merament automobilístic, sinó de l´estatus social. Amb un motor de 4.4 litres sobrealimentat per dos turbocompressors i més de mig miler de cavalls (sí, sí, 555 CV, per ser més exactes), l´X5 M és una mena de monstre de la carretera capaç de devorar no tan sols l´asfalt sinó també qualsevol altre automòbil que estigui disposat a desafiar-lo.

De fet, aquest llindar de potència no és casual, sinó que respon a la intenció de BMW de superar el SUV fins ara més potent que hi havia en el nostre mercat, que no era cap altre que el Porsche Cayenne Turbo S (de 549 CV). En un país com Alemanya, on en alguns trams d´autopista no hi ha límits de velocitat, pot arribar a tenir sentit un automòbil de prestacions tan descomunals com aquest, però aquí, on tenim unes restriccions cada vegada més notables pel que fa a la velocitat, atrevir-se a trepitjar el pedal de l´accelerador de l´X5 M significa, automàticament i en pocs instants, quedar fora de la llei i entrar directament en l´imperi del mal.

M amb totes les conseqüències
Com qualsevol BMW que porti l´anagrama M, aquest X5 porta els acabats interiors a una altra dimensió. Així, una gran part del tablier i del quadre de comandaments estan revestits amb cuir, i també la tapisseria és de pell. La característica olor d´aquest material és un dels aspectes que diferencien l´habitacle d´aquest X5 respecte al dels seus germans de gamma, així com la presència de les costures amb fil blau i vermell característiques dels models M.

Exteriorment també es percep a simple vista que som davant d´un automòbil extraordinari. Les enormes entrades d´aire frontals, les brànquies laterals perquè el motor pugui respirar millor, els quatre tubs d´escapament a la part del darrere i les espectaculars rodes amb què va calçat l´X5 M no deixen lloc a dubtes: és un superesportiu. I, malgrat l´envergadura i el pes que fa, podem qualificar-lo de superatleta de l´asfalt.

En el BMW X5 vas assegut molt amunt i, encara que no vulguis, la majoria de turismes estàndard queden bastant per sota teu, i més encara en el cas d´aquesta versió tan especial. Qui vulgui passar desapercebut o qui sigui amant de la discreció que es tregui del cap el BMW X5 M.

Una mecànica intimidatòria
Des del precís instant en què es gira la clau del contacte i se sent esbufegar el motor (perquè el so que emet no és ni un ronc ni un brunzit, sinó inicialment un esbufec!), un s´adona que cal tractar amb delicadesa el pedal de l´accelerador.

Els 4,7 segons que triga l´X5 M a passar de 0 a 100 km/h són una dada simplement esfereïdora. Però no és tant aquesta fulminant capacitat d´accelerar el que més impressiona de l´X5 M com la força inacabable que sembla sortir de sota el capó.

I és que, a velocitats elevades o a règims alts, trepitjar l´accelerador significa entrar a la dimensió de la potència superlativa. Literalment, el motor no sembla tenir fi, i ens trobarem sempre que haurem d´aixecar el peu de l´accelerador o, directament, frenar abans d´haver pogut esprémer totes les possibilitats del propulsor.

Ni que vul-guem no aconseguirem un consum raonable al volant del BMW X5 M. A punta de gas hem llegit una mitjana de 18 litres cada 100 quilòmetres, i conduint per gaudir ens hem situat per sobre de 20. És clar que el consum no és res que pugui preocupar els afortunats posseïdors d´un X5 M, com tampoc el preu.

El canvi de marxes té sis velocitats i permet seleccionar manualment les relacions des de la palanca o des de les lleves situades darrere el volant. Té tres programes de funcionament: Drive, Sport i M.

El mode M és el més esportiu, i en aquesta posició el canvi no canvia automàticament a una marxa més llarga quan el motor arriba al règim de potència màxima (cosa que sí que fa en els altres dos programes de conducció). A més, el pas d´una marxa a l´altra és més ràpid perquè es talla l´alimentació i l´encesa d´un o més cilindres a l´hora de canviar per reduir el parell motor màxim.

Joan Rossinyol