G250 MAX

Ampliant horitzons

ls primers escúters que va llançar la marca Goes van ser unitats convalidades, és a dir, de no més de 125 cc. Ara la cosa ha canviat, i és que ha arribat el Goes G 250 Max. Més potent, més veloç i més confortable que els anteriors utilitaris convalidats de la firma. Però a més, i això és important, manté la filosofia de preu tan suggeridor que distingeix tos els models Goes.

El Goes G 250 Max és un GT que combina tant el disseny italià, en els quarts del darrere, com el japonès, a la forma del frontal. La doble òptica davantera és de tipus multiconvex i halògena, amb bombetes H4. I destaca també la seva gran capacitat de càrrega, tot i que l´accés a l´interior podria ser millorable, però els grans senyals d´identitat són, és clar, el seu preu i una finesa de funcionament que sorprèn gratament.

Finesa de funcionament

Del Goes G 250 Max sorprenen diferents aspectes, com ara el preu tan ajustat que té, així com la capacitat per assimilar el disseny de diferents escúters de la categoria i aconseguir crear d´aquesta manera una versió elegant i atractiva, alhora que molt original i amb cert aire esportiu –com queda de manifest quan ens fixem en les coloracions i els retrovisors, entre altres detalls.

Però el que ens ha sorprès més, de totes maneres, és la finesa amb què gira el seu motor monocilíndric de 249,4 cc, quatre temps, refrigerat per aigua i alimentat per carburador. Tenint en compte els humils orígens del Goes G 250 Max, el seu propulsor és molt suau en tot el rang d´utilització, i el grau de soroll és més que acceptable.

En l´apartat de la frenada hi ha punts que es poden millorar, com per exemple el tacte de les manetes –la disposició de les quals no és tan ergonòmica com ens hauria agradat. El tren davanter utilitza un disc de poc diàmetre amb una pinça de doble pistó paral·lel, elements que resulten una mica justos per aturar amb solvència el conjunt de poc més de 150 kg, i per això ens haurem de recolzar també amb el fre posterior per aturar el Goes G 250 Max en la distància més curta possible.

Amb les llantes de 12 polzades de diàmetre, per ciutat és molt manejable a l´hora de circular entre cotxes, gràcies també al fet que el seu centre de gravetat és bastant baix i, per tant, es pot moure de costat a costat o maniobrar a baixa velocitat sense cap tipus de problema.

L´única cosa, però, que se li pot criticar en aquest sentit és que, amb aquestes llantes de mida petita, i amb uns pneumàtics de sèrie, es nota una mica nerviós quan se circula a prop de la seva velocitat punta, que ha quedat fixada al voltant d´uns ajustats 120 km/h.

Càrrega condicionada

Un detall que es troba en pocs escúters de la talla del Goes G 250 Max és el doble accés al bagul, que es pot fer tant aixecant el seient com a través d´una porta al darrere. Aquest mecanisme és molt pràctic, perquè en aquest bagul es pot transportar algun objecte allargat i només cal mantenir aixecada la porta que dèiem.

L´únic problema que trobem en aquest sentit és que el forat que deixa la porta aixecada és massa estret per col·locar a l´interior del bagul un casc integral, ja que l´articulació dels ancoratges del bagul sobresurt massa i no deixa l´espai necessari per tal que hi entri un casc.

Per altra banda, la part davantera del bagul, sota el seient, és molt plana, i només hi podem posar petits objectes o alguna bossa, però no cap tipus de casc.

I, a més, des de la zona davantera del bagul no hi passa un casc, cap a la de darrere –en la qual sí que cabria–, perquè l´arc que forma la part del mig del bagul no ho permet.

Detalls, en definitiva, que caldria millorar, ja que la capacitat de càrrega existeix, però no pot ser del tot aprofitada per culpa d´un disseny poc estudiat.

El preu al qual es comercialitza el Goes G 250 Max és tan competitiu que els seus rivals hauran de començar a pensar què fer per enfrontar-se a l´empenta d´aquesta marca francesa.