Consells per fer bons avançaments

REDACCIÓ Un avançament en una carretera de doble sentit ha de ser breu i s´ha de fer amb poc espai. L'elecció del moment idoni depèn de l'anticipació del conductor per planificar una maniobra senzilla però que implica circular en sentit contrari molts metres

L'avançament és una maniobra relativament fàcil, sempre que estigui ben planificada. Perquè, si s´executa malament, pot ser una de les més perilloses, especialment en les vies on cal envair el carril contrari, amb el consegüent risc de col·lisió frontal. De fet, 87 persones van morir durant el 2010 en avançaments en carretera, el 5 % del total dels accidents. Si sumem les col·lisions en zones urbanes i en carreteres, aquest any s´han produït 97 morts i 343 ferits greus en maniobres d'avançament. Així, l'experiència, l'observació i la paciència del conductor són qualitats decisives en una maniobra que exigeix molt temps abans de prendre la decisió i molt poc després. En efecte, un avançament requereix alguns càlculs previs. «No es pot començar a pensar durant l'avançament. Cal planificar-lo abans, mirar i analitzar», explica Antonio Sánchez, cap de la secció de Formació de la DGT. Els experts continuen recomanant l´antiga màxima de «si avança amb por, dubtes o inseguretat, val més que no ho faci».

Però també aconsellen que «si ha pres la decisió, avanci. A la velocitat que circuli tot pot canviar en pocs segons». L'observació abans d'una maniobra marca la diferència entre la seguretat i el perill. Cal observar la nostra velocitat i posició, així com la dels altres vehicles; la nostra capacitat d'acceleració i les condicions de la via (hi ha visibilitat?, vent?, pluja?, té pendent?). La senyalització –una línia contínua, per exemple– també sol donar pistes sobre si hi ha les condicions de visibilitat suficients en una corba tancada, un canvi de rasant o un encreuament, trams on avançar és una maniobra suïcida. Un cop assegurades les condicions de visibilitat, cal posar l'intermitent de l´esquerre, perquè els altres coneguin les nostres intencions i tinguin oportunitat de col·laborar. Una altra de les regles d'or de l'avançament és no disminuir mai la distància de seguretat, ja que com més separació hi ha, més visibilitat i espai per accelerar a fons. Aquesta accelerada per avançar sempre ha de fer-se dintre del nostre carril i, si calgués, fins i tot, reduint les marxes necessàries.

Els formadors de conductors asseguren que el moment crític arriba quan es decideix avançar. I recomanen fer-ho a la màxima velocitat possible per circular en direcció contrària durant el mínim temps necessari. És per això que, en carreteres convencionals, la norma permet que els turismes i les motos superin el límit de velocitat en 20 quilòmetres per hora per tal d´avançar els que circulen per sota de la velocitat genèrica de la via. En qualsevol cas, l'anticipació és essencial: abans de desplaçar-nos a l'esquerra, el conductor que avança ja ha de saber on i quan podrà tornar a la dreta. «Cal anticipar-se i preveure. Hem de pensar amb antelació on iniciarem la maniobra i, sobretot, on l´acabarem. Si es planifica bé, no té risc», afirma Antonio Sánchez. Així doncs, un exemple d'avançament mal planificat és el que acaba aquesta maniobra trepitjant la línia contínua, a partir de la qual hi ha més probabilitats de col·lisió si es presenta un altre vehicle. No obstant això, abandonar la maniobra a temps si sorgeix el més mínim risc sempre és una possibilitat, que, a més a més, recull la normativa. Naturalment, tot es complica quan el conductor ha begut alcohol, quan existeix poca visibilitat o mal temps.
De dia hi ha referències i podem apreciar el tram de carretera que ens separa d'un vehicle que s'aproxima de cara. De nit, en canvi, és molt més difícil saber a quina velocitat s'aproxima aquest vehicle, del qual només veiem les llums. Un exemple per a fer-nos una idea de la rapidesa amb què s'acosten dos cotxes que circulen en direcció oposada: si els dos vehicles circulen a 100 quilòmetres per hora, cada segon que passa la distància entre ells s'escurça gairebé 60 metres.