Ciutadà d´Europa

JOAN ROSSINYOL Amb l´Skoda Citigo es completa el trio d´asos urbans del Grup Volkswagen, format pel model txec que avui sotmetem a prova, el Volkswagen Up! i el Seat Mii. La veritat és que tot depèn d´una qüestió de gustos, però en principi l´Skoda i el Seat són els models estrictament utilitaris i el Volkswagen se situa, per acabats i per preu, en un esglaó una mica més alt en què intenta aproximar-se a utilitaris més glamurosos com per exemple el Fiat 500. Hem de destacar d´entrada que una de les targetes de presentació de què fa gala l´Skoda Citigo és haver acreditat una puntuació de 5 estrelles en les exigents proves de xoc del consorci independent EuroNCAP, que avalua els models de nova aparició en el mercat mitjançant una sèrie de tests d´impacte.

Simplicitat pràctica
La simplicitat, si se sap orientar bé a cobrir les necessitats que es poden tenir al volant d´un cotxe, és un plus afegit que pot fer atractiu un disseny que no tingui pretensions. Això és exactament el que aconsegueixen alguns detalls que trobem a bord del Citigo, com per exemple el típic clip que els Skoda tenen al llindar esquerra del parabrisa per deixar-hi la targeta del pàrquing o del peatge i, ja a la consola central, una peça de plàstic circular que té una ranura que permet col·locar-hi el telèfon mòbil de manera que quedi ben subjectat i el tinguem sempre a mà a l´hora de baixar del cotxe i no haguem de perdre el temps (i els nervis) buscant-lo qui sap on.
L´acabat és més que correcte, i si algun element destaca de l´interior d´aquest utilitari urbà són els seients del davant, que tenen els reposacaps integrats i que ens han semblat realment còmodes, no només en conducció urbana, sinó també a l´hora d´afrontar algun recorregut per carretera. Diguem de passada que l´espai per als ocupants és prou ampli, i que fins i tot si al seient del davant hi viatgen persones de més d´1.80 d´estatura, al darrere s´hi poden encabir dos adults sense estretors.
Un detall que també ens parla de simplicitat ben aplicada, en aquest cas a reduir costos, són les finestres del darrere, amb obertura tipus compàs (un sistema molt habitual en els utilitaris dels anys 70, com el Mini, el Seat 127 o el Renault 5, per citar-ne tres dels més populars).

Dispositiu làser per evitar topades
Un dels gadgets més interessants de l´Skoda Citigo és el City Save Drive, un sistema que, mitjançant un raig làser, és capaç d´aturar totalment el vehicle en cas de distracció del conductor. Aquest dispositiu, pensat per a aquelles petites i tontes col·lisions tan habituals per ciutat, funciona quan el cotxe circula entre 5 i 20 km/h i sempre que el vehicle que ens precedeix estigui com a molt a una distància de 10 m. També actua entre 20 i 30 km/h, però en aquesta franja no aconsegueix parar totalment el cotxe, sinó minimitzar l´impacte.

Màxima eficiència mecànica

Sembla mentida que un petit motor tricilíndric de tan sols un litre de cubicatge pugui moure un cotxe amb tanta agilitat i gastant tan poca gasolina. Les dimensions i el reduït pes del Citigo fan que el propulsor, de 75 CV, brilli amb llum pròpia. Aquesta mecànica destaca per la gran silenciositat de funcionament (a velocitat de creuer sembla que estiguem conduint un vehicle amb propulsió elèctrica) i per l´alegria amb què és capaç de pujar de voltes. El canvi de marxes, manual, de cinc velocitats i ben esglaonat, ens permet aprofitar totalment la potència disponible.

La suspensió del Citigo és confortable, però això no vol pas dir que no sigui capaç de subjectar-lo bé a l´asfalt, sinó que els amortidors tenen un reglatge inicialment tou que filtra molt bé les irregularitats del paviment i que ofereix una notable comoditat en els desplaçaments.

La carrosseria fa un lleuger moviment de balanceig que s´atura un cop el pes ha quedat repenjat, moment en què el Citigo segueix la trajectòria de manera impecable. En definitiva, té bona estabilitat i trepitja la carretera amb aplom, acompanyat per la gran manejabilitat que li proporcionen les reduïdes dimensions de la carrosseria, la lleugeresa del conjunt i una direcció que, la veritat, ens ha agradat molt pel bon tacte que transmet.

Joan Rossinyol