No necessita cap presentació. Forma part del nostre paisatge automobilístic des de fa més de cinc dècades. És un dels pocs mites de l´automoció que han arribat a la categoria d´immortals, i això fa que en puguem parlar com d´un clàssic actual. Perquè barreja com cap altre els trets estètics del model creat per Sir Alec Issigonis amb la tecnologia més actual, i això el converteix en un cotxe irresistible per a la majoria de conductors/res. Perquè és un etern seductor que s´ha canviat de vestit. La nova carrosseria és una mica més gran que l´anterior, arriba fins a una llargada de 3,82 metres i en fa 1,72 m d´amplària i 1,42 m d´alçada. La distància entre eixos també ha augmentat (2,50 m en comptes de 2,47 m). I la imatge de cotxe vivíssim que transmet es confirma en posar-nos al volant, especialment en la versió que portem a les nostres pàgines setmanals de prova, el Cooper S, impulsat (per dir-ho suaument) per uns poderosos 192 cavalls disposats a mossegar l´asfalt si en tenim ganes. La conducció àgil ha sigut sempre la senya d´identitat del Mini al llarg de la seva història, i aquest caràcter el manté intacte.

També s´ha de destacar que aquesta generació del Mini disposa d´elements d´equipament ben poc habituals en cotxes d´aquestes dimensions, com un sistema d´informació projectada en una làmina de plàstic amb imatges en color, una càmera per ajudar a les maniobres quan posem marxa enrere, uns fars de LED per als curts i llargs amb feix de llum orientable, sistema d´aparcament automàtic (funciona fins a 35 km/h i permet estacionar en llocs que facin, com a mínim, un metre més que la llargada total del Mini), programador de velocitat actiu (actua entre 30 i 140 km/h i en comptes de funcionar mitjançant un radar ho fa a través d´una càmera), sistema de reconeixement dels senyals de trànsit (imatge) i dispositiu automàtic de canvi de llums curts a llargs.

També forma part de l´equipament opcional el Mini Driving Modes, un sistema electrònic que permet triar entre tres modes de conducció: esportiva (Sport), mixta (MID) i ecològica (GREEN), seleccionables amb un anell giratori situat a la base de la palanca del canvi. El programador modifica la sensibilitat de l´accelerador, la duresa de la direcció, la velocitat del canvi de marxes (quan està instal·lat el canvi automàtic) i la duresa de la suspensió DCC. La unitat d´aquesta prova incorporava canvi automàtic amb modalitat manual seqüencial (i lleves al volant). Amb el canvi automàtic i triant el mode de conducció GREEN, hi ha una funció més: en aixecar el peu de l´accelerador (circulant entre 50 i 160 km/h), el canvi es posa en punt mort per estalviar carburant i així el cotxe pot avançar sense la retenció del motor.

Finalment, hi ha disponible un sistema de frenada d´emergència en ciutat amb detecció de vianants que funciona mitjançant una càmera situada al davant del retrovisor interior. Actua a una velocitat d´entre 15 i 60 km/h i, a través d´un avís sonor i visual, adverteix el conductor d´un possible risc de col·lisió o atropellament. Si el conductor no reacciona a temps, el mateix vehicle fa una frenada d´emergència per evitar o reduir la gravetat de l´impacte. A més a més, el capó és actiu i s´eleva automàticament en cas de col·lisió.

Del disseny a producció

L´habitacle del Mini és pur disseny, i transmet una sensació de gran qualitat pels materials amb que està fet i pels perfectes ajustos entre les diverses peces. Els plàstics de la part superior del quadre de comandament i de les portes són embuatats i transmeten un tacte molt agradable. A la part inferior de la consola els plàstics són durs, però aparentment bons. Gairebé tot l´interior està revestit i pràcticament no hi ha cap part de la carrosseria que quedi a la vista, aspecte que marca una diferència qualitativa evident entre el Mini i els seus rivals de segment. Les places del darrere no és que siguin especialment amples, i per accedir-hi cal ser àgil, perquè l´espai que queda entre el respatller del seient davanter i la carrosseria no és gaire ampli.

La instrumentació està col·locada darrere del volant i es mou juntament amb la columna de la direcció si en regulem l´alçada (també se´n pot ajustar la profunditat). Tota la informació del sistema multimèdia, dels ajustos i la configuració del vehicle, així com d´altres funcions, es mostra en una pantalla col·locada a la part alta de la consola. Al voltant d´aquesta pantalla hi ha un arc amb díodes lluminosos (imatge) que canvien de color (verd, taronja o vermell) en funció del mode de conducció triat.

Conducció cent per cent Mini

La posada a punt del xassís del Mini adquireix tot el seu sentit quan al conductor li vénen ganes de circular de pressa. Llavors, la suspensió, que en conducció normal resulta aspra, es torna inqüestionable en el control dels moviments de la carrosseria. A això s´hi afegeix una direcció ràpida i precisa, una elevada capacitat de tracció i uns frens de bon tacte i potència. El Mini és molt àgil en les transicions de pes, amb un eix davanter que es clava a l´asfalt i el porta per allà on volem. Això fa que, en els trams virats, sigui una delícia. I no ens oblidem del motor, un tetracilíndric sobrealimentat de 192 cavalls que pot ser dòcil com un xai i ferotge com un llop gràcies als diversos programes de conducció que ofereix el Mini Driving Modes. Quan es trepitja a fons l´accelerador, el motor respon amb molta contundència, especialment a règims mitjans i elevats (el tall d'injecció se situa a 6.500 voltes). En el mode Sport, el so canvia espectacularment, es torna pur múscul, i, en les retencions, el tub d´escapament espetega igual que ho feien les versions esportives del Mini antic. Fantàstica, aquesta connexió amb el passat. El canvi automàtic té sis velocitats, i fa les transicions de manera ràpida i suau. Llarga vida al Mini!