Atenció al Captur de Renault: s´ha convertit en el SUV (sport utility vehicle) més venut dins el segment B en el mercat europeu, i a la república francesa ocupa plaça de podi en el rànquing de vendes globals. Renault, atenta a no perdre aquesta posició de privilegi, vol acabar d´empènyer el seu simpàtic model muntant-hi un motor que es trobava a faltar en la gamma, un turbodièsel dCi de 110 cavalls (anteriorment, la versió de gasoil més potent era de tan sols 90). Un propulsor que, com a novetat, aporta una caixa de canvi manual de sis marxes i que, pel que hem pogut comprovar en aquesta prova, dota el Captur d´una agilitat de resposta que no tenia i el converteix en un automòbil realment divertit de conduir. Perquè no són només 20 cavalls més de potència, sinó 40 Nm més de parell motor màxim, que bé que es noten en la capacitat de recuperació i acceleració. Amb aquest motor, el Captur arriba als 175 km/h, accelera de 0 a 100 km/h en 11 segons i cobreix el quilòmetre (arrencant des de 0) en 32,6 segons. Tot plegat, amb un consum mitjà declarat de 3,7 l/100 km i unes emissions de diòxid de carboni de 98 g/km.

Recordem que el Captur comparteix plataforma i elements mecànics amb el Clio, de manera que no hi ha possibilitat de demanar-hi transmissió a les quatre rodes, tot i que té l´aspecte d´un petit tot terreny.

Aire de família...

La semblança amb el Clio és el primer que es percep en accedir a bord del Captur, tot i que la posició és bastant més elevada, un element que li aporta un plus i que valoren molt un bon nombre de conductors. Controlar bé el camp visual per estalviar-se ensurts és clau per a la seguretat. Trobar la posició de conducció òptima és ben fàcil gràcies als reglatges del volant (alçada i profunditat) i del seient. Hi ha un confortable espai a les places del davant i també a les del darrere, on s´han guanyat uns quants centímetres per a les cames (en concret, 17 més) augmentant la distància entre eixos respecte a les cotes del Clio. El seient del darrere es pot desplaçar longitudinalment 12 centímetres accionant un tirador que hi ha sota la banqueta. També es pot moure des del maleter. Per cert, Déu n´hi do també la capacitat del maleter, 377 litres, i a més es pot dividir en dues parts.

També s´ha de destacar la quantitat i la grandària dels compartiments que trobem escampats per l´habitacle (a les portes, a la part inferior de la consola i també a la part superior del tablier -aquest, amb tapa-). La guantera és molt grossa (11 litres) i s´obre com un calaix (imatge).

El quadre de comandaments combina rellotges analògics i pantalles digitals. Hi ha, a la part baixa, un pràctic indicador lluminós que actua a la manera d´econòmetre: si es condueix suaument mostra una llum verda, que es va transformant cap a taronja a mesura que trepitgem més l´accelerador.

I atenció a l´últim detall innovador que trobem a dins del Captur: les peces de tela que cobreixen els seients es poden desmuntar. Per fer-ho només cal descordar unes cremalleres i desenganxar unes tires de velcro.

Més empenta sota el capó

La injecció de vitamines que s´ha aconseguit amb el motor 1.5 dCi de 110 cavalls es nota des dels primers metres. En embragar, el Captur surt amb molt alegria i, si el deixem caure de voltes, també recupera amb molta més empenta que la versió de 90 cavalls. Hi ajuda també el canvi de sis marxes, ja que el motor treballa sempre a la zona de règim bona.

La progressivitat i la silenciositat de funcionament són dues de les grans virtuts d´aquest propulsor, que ofereix un gran confort de conducció.

Pel que fa al comportament, Renault ha aconseguit un bon compromís entre el confort que dóna la suspensió i la capacitat dels amortidors per limitar els moviments de la carrosseria. El Captur no té un tacte d´esportiu, però trepitja l´asfalt amb molta convicció, cosa que acaba transmetent molta confiança. Hi hem d´afegir, encara, l´excel·lent tacte de la direcció, que fa que el cotxe es guiï amb molta facilitat, gairebé com una joguina.

En resum, el Captur, tot i que s´inspira clarament en el Clio, ens ha agradat perquè és un cotxe original, no només pel que fa a la línia, sinó també per la manera de comportar-se. Té personalitat pròpia, i potser és per això que està agradant tant.