Blancor. De bon matí els camps apareixien emblanquinats per la gèlida nit, mentre al fons resplendia el sol
Carles Illa
Silenci. El temps de tardor despulla els arbres i vesteix els jardins de silenci i espurnes d’esperança.
Joan Manel Cano
Ramat lliure. Trobar-se en un camí amb un ramat de vaques amb aquestes banyes sempre fa respecte.
Lluís Clarà
Boirina. La calitja de la tarda difuminava la vila de Moià a l’horitzó. Poca cosa es deixava veure tret del campanar
Lluis Clarà
Resclosa. La resclosa de Sant Joan, plena d’encanyissat, deixa el riu amb poca aigua per alimentar el canal.
Pere Torras
Cavalls. Aquesta pista travessa la riera de Coaner i forma guals quan porta aigua, que fan dubtar aquests bonics cavalls per continuar el seu camí. f
Pedro Tudela
Lluna. Des del Castell de Cardona es podia contemplar aquesta espectacular primera lluna plena del 2018.
Josep Badia
Pessebre. Sota les roques de La Mola, a Matadepera, hi varen instal.lar aquest petit pessebre, una típica imatge de Nadal.
Victor Feliu
Au. Falcó perdiguer de mirada i aspecte una mica inquietant, però de gran bellesa.
Pedro Tudela
Glaçada. A primera hora del matí els camps eren blancs i les boirines es retiraven per deixar pas a un cel blau.
Pere Riu
Moviments. Espectacle de llums i colors amb la baixada de la Fia-faia de Sant Julià de Cerdanyola.
Anouk Clotet
Planta. La gatosa és un arbust completament eriçat d’espines, que s’assembla a l’argelaga, i les seves flors són de color groc llimona, que floreixen a l’hivern.
Benjamí Santacana
Boires. Començava el dia entre el cel clar i mig ennuvolat, però a les fondalades hi jeia la boira plana.
Cases Riu
Ventada. A conseqüència del fort vent d’aquests dies, aquesta alzina no va poder aguantar i va ser arrencada de soca-rel.
Llorenç Canals
Ocell. A la vora del pantà de la Llosa del Cavall, mig buit, es passejava aquest bernat pescaire, atent per si veia algun peix.
Llorenç Canals
Gelada. El dia prometia cel clar sense cap boira, però la fredor de la nit havia deixat el terra, els camps i els arbres ben glaçats.
Pere Riu
Llac. Aquesta imatge és del llac de Navarcles, era un dia amb molta boira, dia trist i humit, llum tènue, ningú passejava.
Miquel Martínez
Palmeres. Un efecte òptic sembla indicar que la palmera té dues copes, però en realitat són dues palmeres, una de gran i una de petita al darrere.
Lluís Clarà
Posta. Els raigs de sol anaven de baixa i arribava el capvespre. Imatge captada des de la Granera, al Moianès, amb vistes a Montserrat.
Carles Illa
Vaixells. Aquests dies al Port de Barcelona es podien veure infinitat de vaixells atracats. Tots ben posats en fileres.
Lluís Clarà
Reis. Els Reis després de repartir caramels, màgia, il.lusió i milers de somriures ja tornen cap a Orient, esperant poder tornar l’any vinent
Josep Badia
Nuvolada. Des del darrere de la muntanya sortia aquest núvol gran i recargolat com si fos una columna de fum
Patrocini Sucarrats
Moià. Així es despertava Moià, amb un cel enteranyinat per núvols alts i molt abundants que impedien l’acció solar, fet que provocava un matí gèlid d’hivern.
Lluís Clarà
Planta. La buguenvíl·lea és una planta enfiladissa de fins a 12 metres de llarg, molt utilitzada en jardineria a zones de clima mediterrani.
Patrocini Sucarrats
Nevada. Imatge de postal. Primera nevada de l’any al Port del Comte, al Solsonès.
Josep Badia
Ventada. El tornado o forta tempesta de vent que va passar per Cardona va arrencar aquests avets tan grans de soca-rel
Patrocini
Falcó. Amb un sol enlluernador, núvols i al fons les muntanyes de Montserrat, el falcó volava lliurament buscant aliment.
Volamunt
Matí clar. Semblava un matí clar, però per sota la roca de Canalda, al Solsonès, circulaven les boires camí del Port del Comte.
Pere Riu
Mirall. Quan es donen les circumstàncies d’aigües netes i tranquil·les, el reflex de la natura és extraordinari.
Lluís Clarà
Ninot. La construcció d’un ninot de neu és un entreteniment per als nens i no tan nens quan arriben les nevades, com aquest que ens envia la nostra lectora, que de ben segur han disfrutat de valent.
M. Cruz Franco
Josa del Cadí. Bonica imatge de ple hivern. Així es llevaba de bon matí aquest poblet d’alta muntanya, tot blanc, encara amb les llums enceses i un cel ben blau.
Jordi Baraut
Calamarsa. Aquí tenim una imatge de la calamarsada que va caure fa uns dies, fins i tot els desaigües van quedar col·lapsats.
Lluís Clarà
Flors. Aquestes margarides han florit de tal manera que curiosament semblen simètriques.
Lluís Clarà
Nevada. La nevada de l’altre dia ens va deixar imatges com aquesta, un camí ple de neu verge que no havia estat trepitjada per ningú.
Pere Riu
Aigües. Dia plujós i al riu Cardener es junten dues aigües, la que baixa fangosa per la pluja i la que és una mica més neta que entra cap al canal.
Joan Casellas
Totes blanques. En aquest indret hi havia tantes flors juntes que semblava una catifa blanca, que donava un toc de color al lloc on eren plantades.
Lluís Clarà
Emblanquinat. Al mig, la muntanya, al fons, sembla neu però és boira tova i espessa, a la part del davant sí que és neu verge.
Pere Riu
Caramell. Després de passar la nevada que va fer cap al vespre, a la nit es va serenar i amb les baixes temperatures es van fer aquestes candeles de gel.
Llorenç Canals
Rosegador. L’esquirol és un animal omnívor de petites dimensions, utilitza la cua de paracaigudes quan salta d’un arbre a un altre, per a ell, les branques són camins en l’aire.
Ramon Mascaró
Gebrada. La boira gebradora ha pintat aquest bonic paisatge d’hivern als voltants del Miracle, al Solsonès
Pedro Tudela
Solsonès. La densa boira cobria els peus de la muntanya, mentre el sol s’amagava a l’horitzó deixant un cel rogent.
Cases Riu
Flor d’hivern. El bruc és un arbust de fulles molt primes i en forma de petites agulles. La seva flor atrau les abelles, que en produeixen una mel molt valorada.
Benjamí Santacana
Al Bages. La nostra emblemàtica muntanya de Montserrat té un perfil fantàstic des del Bages, juntament amb el cel que l’acompanya.
Pep Moyano
Manresa. Fa uns dies al parc de l’Agulla, s’hi podien veure aquests ocells reposant sobre una plataforma.
Pep Moyano
Església. Sant Pere de Graudescales és una església romànica situada a la petita Vall d’Ora a la falda oriental dels cingles de la serra de Busa. Solitària enmig d’un paratge de gran bellesa natural.
Pere Riu
Rapinyaire. El falcó sagrat és un dels més grans de la seva espècie. Tal com ens mostra la imatge, se li podien veure totes les plomes molt definides i la seva envergadura.
Volamunt
Rotonda. No és neu, era tanta la fredor de la nit que al matí va aparèixer la rotonda ben emblanquinada de gel, pocs cotxes hi havien passat
Josep Feixas
Lluna. Quedava un petit reflex de la posta de sol i un cel rogent quan veiem a sortir la lluna plena.
Patrocini Sucarrats
Boira. La boira gebradora és comuna a baixa altitud quan la situació de boira va acompanyada de temperatures ambientals per sota dels 0ºC .
Cases Riu
El mar. La imatge és d’un mar tranquil i encalmat, però dies abans hi havia hagut un bon temporal que s’endugué la sorra de la platja i va deixar les roques al descobert.
Lluís Clarà
Ocellet. Un pit-roig observa amb tranquil·litat els voltants des de dalt d’una branca.
Pedro Tudela
Sortida de sol. Amb un sol petit i ben lluent, naixia un nou dia, tot i que a les valls encara hi quedava una boira blanca i espessa.
Carles Illa
Nevada. La barraca de pastors que es veia al mig de la muntanya va quedar envoltada de neu.
Cases Riu
Ocell. Entre sol i ombra, aquest petit ocellet descansava sobre les branques i la brosta de pi.
Llorenç Canals
Panoràmica. Vista general de Cardona, al fons les muntanyes del Port del Comte nevades i el cel mig serè amb núvols alts.
Patrocini Sucarrats
Arbre. Aquest roure centenari el trobem a Olius, al Solsonès. Com que és de grans dimensions i té una bona brancada, a l’estiu és un bon para-sol per estar-se a l’ombra.
Josep Feixas
Rèptil. El dragó és un rèptil nocturn, tot i que a les regions temperades es poden veure actius durant el dia. Ara, amb el fred, hivernen.
Ramon Mascaró
Albada. A poc a poc eixia el sol entre les branques nues d’ametllers.
Benjamí Santacana
Meteoimatges d'hivern 2017
Joan Casellas
Arbust. El corner és un arbuts típic de la vegetació mediterrània. Es troba en boscos poc densos i sobretot en terrenys rocosos.
Josep Feixas
Cel tapat. Anava passant el matí i el sol trencava la nuvolada.
Jaume Grandia
De matí. Tot just traspuava la llum del dia, al cel encara brillaven estels, el poblet amb els llums encesos al peu de tot un símbol, el Pedraforca.
Jordi Baraut
Imponent. La veritat és que impressiona una mica veure aquest toro mirant fixament.
Cases Riu
Paisatge. El dia era clar i assolellat, però va créixer una nuvolada i el sol tenia treballs a treure els seus rajos per entremig del núvol i l’horitzó.
Cases Rius
La Sèquia. Entre Santpedor i Sallent trobem la Sèquia, espai obert a la natura, tranquil i ideal per fer-hi una bona passejada.
Alfons Furriols
Amfibi. Característic pel color negre i les taques grogues, és un animal d’hàbits nocturns, surt quan plou i durant el dia es refugia sota el fullam, troncs d’arbres o pedres.
Lluís Clarà
Panoràmica. La plana de Moià oferia un aspecte sobri en un matí d’un gèlid gener.
Lluís Clarà
Pedra. Barraca de vinya és una construcció rural feta de pedra seca. Serveix d’aixopluc, per desar-hi eines, etc. A la imatge en tenim un bon exemple, i pels anys que té, estàmolt ben conservada.
Jaume Avilés
Martinet blanc. Au bonica i esvelta, més petita que el bernat pescaire, que busca aliment a prop de l’aigua i del canyissar del parc de l’Agulla.
Pedro Tudela
A la tarda. Els últims rajos de sol s’escolen per entre els arcs del Pont Vell de Castellbell i el Vilar, al Bages.
Marcel·lí Puigdellívol
Dia gris. Entre la boira baixa i l’inici d’un matí gris, els ceps de les vinyes i els camps presentaven un aspecte expectant i misteriós.
Jordi Riera
Vida oceànica. La immensitat dels oceans amaguen els tresors i els misteris de la vida.
Joan Manel Cano
Boirós. Boires matinals molt denses, amb poca visibilitat, molt fred i humitat.
Pere Riu
Curiositat. És intrigant observar com al glaç d’aquest bassal s’hi ha format un triangle isòsceles
Lluís Clarà
Planta de la sort. El vesc és una planta hemiparàsita que viu damunt de les branques, principalment en arbres de fulla caduca, com pomers o pollancres, però també en pins.
Patrocini Sucarrats
Camps gebrats. Camps sembrats i arreglats, però sembla que la terra dormi.
Amb un cel ben clar, al fons de la plana la boira descansa.
Pere Riu
Manresa. De nit i des del Pont Vell de Manresa, veiem la Seu, tot un símbol i icona de la capital de la comarca del Bages, situada sobre el cim del Puigcardener.
Isaac López
Processionària del pi. Tot i ser gener, les erugues ja comencen a desplaçar-se en llargues fileres per terra buscant un nou pi per nodrir-se.
Llorenç Canals
Un dia de neu. Durant la nit anava fent plugims i, amb les baixes temperatures, el resultat al matí va ser veure aquesta emblanquinada a la muntanya.
Cristina Puig
Nevadeta. Així que avançava el dia, cada vegada era més gris, feia més fred i plovia. Tot d’una va començar a nevar i va deixar aquesta enfarinada a Montserrat.
Núria Lorente
Observadors. Cavalls en un bonic paratge on pasturen tranquil·lament i estan a l’aire lliure.
Pere Riu
Ocàs. El sol estava a punt d’amagar-se darrere l’horitzó, deixant un cel amb petits núvols i una barreja de colors
Jaume Solé
Cardona. Al cap d’un turó trobem aquesta torre, que era una torre de guaita en temps de guerres. Ara amb el pas dels anys està una mica abandonada.
Josep Feixas
Fang i aigua. El bestiar aprofita l’existència de bassals d’aigua de pluja per beure.
Lluís Clarà
Parc natural. Matí d’hivern agradable amb canvi de temps i una aparició llunyana d’un Montseny enfarinat. Mentrestant, el dia es llevava.
Jordi Riera
Pantà. Ni les pluges ni la neu dels últims dies han estat suficients per tornar-lo a veure ple. Imatge de la falta d’aigua al pantà de la Llosa del Cavall, al Solsonès.
Pere Riu
Punt de mira. Hi ha gavines que aspiren a ser les primeres i pugen al lloc més alt per destacar de les altres.
Lluís Clarà
Cel místic. Els rajos del sol intenten travessar els núvols que es posen al seu davant, i deixen un cel de formes i colors ben curiosos.
Volamunt
Planta. Els plomalls de jardí poden ser de color groguenc o rosat, són molt decoratius. Ideals per a un jardí gran.