Una societat que disposa de mitjans de comunicació professionals, lliures, plurals, independents i que arribin a grans audiències és una societat políticament més transparent i, per tant, més neta i més eficient; és una societat en què els qui tenen alguna cosa a dir troben on dir-la, i els qui tenen alguna cosa per vendre o per comprar disposen d´un punt de contacte; és una societat que pot dialogar amb ella mateixa i conèixer millor el veí; és una societat que té una veu per fer-se sentir i una finestra per on veure el món a la seva manera. En canvi, una societat que no té mitjans de comunicació propis, o que en té de massa febles o massa poc plurals, és una societat que tendeix a la invisibilitat, al tancament i al deteriorament dels comportaments públics.
Els objectius d´un mitjà com Regió7, doncs, són tan ambiciosos que descriure´ls pot arribar a resultar pompós i pretensiós. Però el dia que arribem al número 10.000 potser toca fer-ho. Som conscients com ningú de les nostres limitacions, i ningú no sap com nosaltres com resulta d´insuficient el nostre treball, tantes i tantes vegades. Ningú no detecta més que nosaltres mateixos les nostres errades, fruit de la immensa fal·libilitat de qualsevol humà sotmès a pressió. Però, amb tota la modèstia, el que hem intentat al llarg d´aquests 10.000 números és practicar un periodisme que no per ser local deixi de ser periodisme i que sigui útil al seu territori. La manera d´aconseguir-ho és fàcil de descriure: voler saber-ho tot, publicar tot el que pensem raonablement que sabem del cert, tenir una veu pròpia i donar veu a tothom. En català, compromesos amb el país, amb els ulls oberts al món i posant sempre en primer lloc les comarques de la Catalunya Central. Es diu ràpid, però aconseguir-ho és una batalla diària. Després de deu mil números, encara estem en el camí.
Regió7 és una publicació singular des que els promotors van tenir l´audaç bona pensada de posar-la en marxa. Ja en aquells moments aspirava a cobrir un territori ampli que depassava de molt el que era habitual en les publicacions comarcals; amb el temps ha esdevingut un diari complet que, malgrat és radicalment local, informa de tot set dies a la setmana. A Catalunya no hi ha cap diari d´aquestes característiques fora de les capitals de província. A Espanya només n´hi ha a Vigo, Gijón i Jerez, tres ciutats que no són capitals però tripliquen la població de Manresa. Regió7 és un cas únic i el fet que, a més, sigui líder en vendes i en lectors el converteix en una joiosa raresa. Regió7 és un dels atributs col·lectius que fan notar que la capital del Bages i la Catalunya Central poden ser molt més del que són si se´ls donen les eines que els correspondrien atenent a les seves dimensions i a la seva vocació històrica.
En aquests moments en què la crisi imposa el desànim i la por a tot el país, recordar com va començar aquesta empresa pot resultar d´allò més útil. La migradesa de mitjans amb què naixia la publicació era tan absoluta que vorejava la misèria. L´únic recurs de què es disposava de forma il·limitada era la il·lusió. Avui el diari té arrels profundes i fonaments econòmics saludables, forma part d´un grup -EPI- sòlid i prestigiat, està ben implantat a Internet i disposa d´un públic fidel que li permet triplicar l´audiència dels potents competidors barcelonins. Ha estat una escola de periodistes i les diferents empreses del grup mantenen un centenar de llocs de treball. El 1978, els fundadors no pensaven pas arribar tan lluny.
L´orgull per l´aconseguit no hauria de satisfer només els que hi hem participat. Regió7 ha estat una obra col·lectiva. En som partícips els qui l´hem fet materialment, imprescindibles des del primer fins al darrer, però en són igualment coautors els subscriptors, els compradors, els anunciants, les institucions i tothom qui converteix la Catalunya Central en una realitat viva.
El deu mil arriba en un moment en què els desafiaments per a la premsa escrita en particular i per als mitjans de comunicació en general són colossals. Els nous estils de vida, la segmentació de tots els mercats informatius i l´explosió de continguts al volàtil món d´Internet fan que la competència pel temps i l´atenció del lector, l´oient o l´espectador sigui avui més ferotge del que ho ha estat mai. Els diaris impresos continuen sent el millor suport informatiu i el millor suport publicitari, segons totes les dades estadístiques de què es disposa, i són la font de la immensa majoria de la informació que circula gratuïtament per Internet, però els nous usos de consum d´informació obliguen tots els mitjans a seguir el pas d´una evolució frenètica. Regió7 va iniciar aquesta evolució fa anys i en manté el pas.
El meu primer article es va publicar el 1980 en un diari ja desaparegut i amb una màquina de linotípia cosina de la impremta de Gutenberg. Avui, aquestes lletres són el fruit d´un procés digital i es podran llegir a qualsevol ordinador a través de regió7.cat. Aquest és el canvi que hem viscut. Si hem pogut fer aquest salt, també podrem fer tots els que calguin d´aquí fins al 20.000.
Un diari de casa mai no havia estat tan necessari. El nostre espai personal ja no és un grapat de quilòmetres quadrats, sinó tot el planeta; els esdeveniments que determinen les nostres vides tenen escala global i la seva complexitat és intimidadora. Avui, més que fa deu mil números, és imprescindible que hi hagi un periodisme que tradueixi a escala local els fenòmens universals, que ens permeti sentir les veus del nostre entorn i projectar-les arreu, que ens permeti exercir una reflexió pròpia sobre els grans debats globals, que expliqui com es viu aquí el que està passant a Grècia, a Berlín, a Washington o a Barcelona, que ens guardi de quedar sepultats i anònims sota una allau d´informació per als emissors de la qual ni tan sols no existim.
Cal, més que mai, un periodisme fet a la Catalunya Central i pensant en la Catalunya Central, que estigui atent al pas per aquest territori dels huracans que, avui, es poden desfermar per l´aleteig d´una papallona a Pequín. Calen mitjans professionals, lliures i solvents que puguin portar a grans audiències locals les fites i les desventures les seus conciutadans, que comuniquin les iniciatives dels seus empresaris, que difonguin les creacions dels seus artistes, que creïn xarxa social, que proclamin què volem i com ens sentim; que facin ben visible que la comunitat de què formem part no és la dels famosos de la tele, sinó la del nostre poble o la nostra ciutat.
Mai no ha calgut tant un periodisme rigorós que vulgui saber tot el que passa al costat de casa per difícil i incòmode que resulti i que, alhora, vulgui entendre, de la mà de la seva gent, què passa al món. Regió7, modestament, intenta fer aquest periodisme. Aquí, cada dia. I aspirem a continuar fent-ho durant molts anys. Si vostès ho continuen volent.
