Bolets emblemàtics

Rovellons i pinetells, no obstant, es tracta d´uns bolets molt semblants que, com és sabut, constitueixen, per antonomàsia, els més difosos i apreciats de Catalunya o, dit d´una altra manera, els més emblemàtics. A més són els únics que, de forma unànime, són consumits a tots els Països Catalans, amb el nom de rovelló o esclatasangs, de les illes al País Valencià.

L´autor Vicenç Serrano va escriure el curiós Diàleg entre S.M. Rovelló i S.M. Llenega, on el rovelló comença dient: «Jo sóc el bolet més conegut, el més desitjat, el més popular, el que es paga més; i això fa que se´m consideri el rei dels bolets. Cal veure com s´alegra i com crida la gent, quan em troba al bosc. Cuit a les brases o al forn, amb botifarra o amb llom de porc, no n´hi ha pas cap de millor que jo». A la qual cosa li respon la llenega: «No siguis vanitós, majestat Rovelló. Si la gent paga més diners per tu, no és, precisament, per la qualitat, sinó perquè véns més primerenc que els altres bolets»...

Sobre la llenega cal dir que és molt apreciada a les comarques de Barcelona, però relativament poc (fins al punt que hi ha boletaires que ni la cullen) a les de Girona, on és anomenada mucosa o carmellosa.

Els noms dels bolets poden ser traïdors, ja que l´espècie que signifiquen en alguna comarca en una altra és una de diferent: així el pinetell, de la família dels rovellons, en algunes és el moixí o moixic. A part de moltes variants comarcals.

Si analitzem ambdós bolets, veurem que són ben diferents pel que fa a l´aspecte i la textura. El rovelló, visualment, és un bolet molt bonic; la llenega o carmellosa, en canvi, té un aspecte més aviat repel·lent, com ho indiquen els mateixos noms (llenegar és lliscar, i pel que fa als carmells o mocs tothom sap el que són...). Podríem dir que el rovelló és el bolet de la il·lusió, perquè tampoc no és abundant, però se´l sol torbar a clapes; mentre que la llenega és dels bolets dels secrets gastronòmics. El primer té una textura cruixent, que agrada a molta gent; en canvi, la llenega pot tenir la textura llefiscosa pròpia del gust xinès pel que fa als bolets. En ambdós casos es tracta de dues possibilitats igualment interessants.

Hi ha gent que, potser per esnobisme, despotrica dels rovellons. Però s´escau, molt sovint, que potser no han tastat rovellons veritables, de bona qualitat i bona procedència, i concretament, d´alguns boscos de Catalunya, de tipus eixut (i, per tant, no de les terres més humides). Com els de Girona, vet-ho aquí. Perquè amb aquest bolet passa com amb algunes fruites: les de secà tenen menys presència, però tenen un gust incomparablement millor que les de regadiu. Tenint en compte que el rovelló és un bolet força universal, que es troba arreu -de Rússia a Portugal, de Castella i Navarra a Xile-, i donat que és a Catalunya on és més apreciat (també als països eslaus i a Occitània), molts dels que es troben als nostres mercats, sorrencs, de gust mediocre, solen procedir d´Extremadura, Navarra, Castella, Portugal, països eslaus o bàltics, etc. i fins i tot de Xile i indrets més llunyans. A part, és un bolet que, encara que no ho sembli, és fragil, i guanya molt acabat de collir, conservant la pròpia humitat. A més, hi ha gent que no ha provat els rovellons confitats o salats a la manera casolana, incomparablement millors que els rovellons industrials (amb llauna, plàstic o vidre), «al natural», etc. En canvi els bolets secs -múrgoles, ceps, cama-secs- continuen essent excel.lents. ?