´Canviar el món és una qüestió d´actitud´

Optimistes. Els manresans presenten un disc nou en temps de crisi, però des de la perspectiva que, davant de tants elements que trontollen al món i a les nostres vides, tenim una oportunitat de capgirar el que ens passa. Ho expliquen amb un so modern, compacte, i donant més importància al piano

Tot i que es diu Dia 1, és el seu desè disc d'estudi, i arriba carregat d'optimisme. És un principi d'alguna cosa que ja ha començat. Curiosament, Gossos (Oriol Farré, Natxo Tarrés, Roger Farré, Juanjo Muñoz i Santi Serratosa) en van iniciar la gravació l'1 de novembre, i la van acabar l'1 de març. Feia tres anys que no passaven per l'estudi, ja que l'any passat van celebrar amb una gira el 15è aniversari, que va tenir el punt àlgid amb un concert a l'Auditori. Ara tornen a presentar 14 temes nous, després del celebrat Oxigen. "Hi ha gent que mirant el nostre calendari d'assajos creia que només fèiem concerts el dia 1 de cada mes", explica Oriol Farré. El primer no cau en dia 1, sinó que serà el 6 de maig a Razzmatazz, on posaran de llarg els 14 nous temes que componen aquest nou àlbum.

Quin és el Dia 1?
Natxo Tarrés: el dia 1 és l'inici d'alguna cosa que has esperat, però que ja ha començat: primer has hagut de passar pel dia zero. Potser ets a l'inici, però ja t'has preparat. És com quan ets petit i has pujat a l'autobús per anar a fer una excursió. Ja ets dins. Ara creiem que és un moment apropiat per al dia 1: hi ha una crisi econòmica mundial, afegida a una crisi de valors, i sembla que és un camí sense retorn. Tot ve a dir que hem de canviar. Dia 1 és una empenta, una motivació per als qui ja hi són, i un punt de reflexió per als qui no. És una mica d'energia positiva en aquest moment. Hem de permetre que les coses es transformin.

Com s'aconsegueix?
N.T.: el disc, segons com, sembla un manual d'instruccions de com fer-ho! Comença amb una declaració de principis i mostra diversos dies 1: de tornar a començar després d'un moment difícil com pot ser separar-te d'una parella, o de la mort d'una persona estimada. Però també de tirar endavant els somnis, d'arrencar un nou projecte... Per primer cop, el títol del disc va aparèixer abans dels temes, de manera que la idea de dia 1 voltava pels nostres caps a l'hora de compondre. I cadascun de nosaltres hi va anar aportant la seva visió.

Es tracta de veure la part positiva en qualsevol circumstància?
N.T.: sí. Les crisis són oportunitats. I poden ser globals o personals, o fins i tot d'àmbit mundial, però que t'entrin a casa. En aquests moments és bo plantejar-te qui ets, què fas i cap on vas. Sembla que som a dalt d'un tren que no para, tot i que perd peces pel camí i es queda sense combustible. El millor és parar i baixar. No pots controlar-ho tot, però sí que hi ha racons de la vida que depenen de nosaltres. Escoltant el disc et queda un bon gust de boca

Però de veritat no tenen ganes de ficar-se amb algú, de ser negatius?
Oriol Farré: sí, però ho fem amb poesia, que és més educada. Podríem ser els primers a posar-nos crestes i dir que tot va malament amb grans estàndards i amb un símbol d'anarquia, però no ens interessa.
N.T.: sí que hi ha moments de ràbia al disc, però és ràbia positiva. Sempre es tendeix a dir que el problema és de l'altre. Es tracta de deixar de dir "la gent fa" i començar a dir "la gent fem". I assumir que tenim responsabilitats, que podem moure'ns i canviar allò que ens envolta. Costa, el camí va cap munt, però s'ha d'intentar. És una qüestió d'actitud.

El disc és un punt i a part en la trajectòria de Gossos?
N.T.: tot canvia, però nosaltres no estem obsessionats a fer-ho. El disc no intenta ser un canvi radical, sinó una continuació, però que la gent no esperi un Oxigen 2. Repetir-se no tindria gràcia. De tota manera, Gossos té dues etapes molt marcades: una d'acústica, i la segona, amb bateria. No sé si ara en l'àmbit sonor ens endinsem a una tercera... Intentem no quedar mai aturats, escoltem molta música i treballem molt el so.
Expliqui-ho.
N.T.: el disc té un so modern, compacte, que dóna una volta més al que ja vam trobar a Oxigen. Molta gent ens ha dit que s'ha d'escoltar dos o tres cops. No té estructures matemàtiques: en aquest sentit hem fet un pas. L'hem viscut amb llibertat i amb ganes.
Oriol Farré: també hem incorporat el piano, que fins ara era un element de recurs. En aquest disc, l'utilitzem sense dissimular-ho.
N.T.: de fet, l'Oriol tocarà el teclat als concerts.
O.F.: sí, tindré una mà al teclat i l'altra a la pua!

Després de l'èxit que va suposar el darrer disc, Oxigen, tenen pressió?
N.T.: és cert que Oxigen va ser una consolidació, va semblar que la proposta dels Gossos entrava molt bé a la gent, tant en l'aspecte sonor com en el de cançons. Però no va ser un bolet, sinó el resultat d'una sembra a llarg termini. Si va sortir bé és perquè hem estat treballant constantment.
O.F.: sempre hi ha la intenció de millorar. En directe, amb Oxigen vam apostar per una posada en escena potent, amb videoprojeccions, i ara tenim el públic mal acostumat: en aquest sentit hem anat endavant.
N. T.: i pel que fa al disc, no és una llosa. Tot comença un altre cop, per això el disc es diu com es diu. L'únic que fem és creure'ns les nostres cançons, que animen a tirar endavant i veure les coses d'una manera optimista. Després de 17 anys hem tingut moments àlgids i de més baixos. I el nostre objectiu immediat és trobar el nostre espai i mantenir-nos-hi. Sentim que som un equip molt compacte, i sort en tenim.
O.F.: sembla que això de ser músic sigui només sortir a l'escenari, però la clau és el treball. Pots tenir sort, però s'ha de ser cada dia allà, picant pedra.

Al disc, la producció l'han fet vostès mateixos.
N.T.: sí, però potser és perquè no hem trobat la persona adequada per a aquesta funció. I com que no la tenim, ens ho fem nosaltres.
El 6 de maig presenten el disc a Razzmatazz.
O.F.: és un lloc especial per a nosaltres. El 1994, quan encara era Zeleste, hi vam recollir un premi i des de llavors no hi havíem tocat en solitari.
I a Manresa, toquen a la sala Silenci el 13 de maig.
N.T.: Silenci és una de les noves sales de Manresa juntament amb la Peixera, el Voilà... Com a músics aplaudim aquestes iniciatives. Tenim ganes de fer un tastet d'aquest local.