Què no pot faltar per Sant Joan?

FRANCINA PLANAS Durant la revetlla es conserven tradicions ancestrals: fogueres, banys sota la lluna i rituals tant cristians com pagans. Algunes d'aquestes són les següents:

Coca, sigui dolça o salada, de fruita, de pinyons o de llardons, fins i tot farcida de crema o nata; de recapte, amb llonganissa, escalivada o tonyina, la tradició ens mana menjar-ne, sempre acompanyada d'un bon vi o cava. A més, segons els estudiosos de la gastronomia festiva, ha de complir la mida del doble de llarg que d'ample.

Foc i fogueres, elements indiscutibles de la festa que prové ja del segle XVIII on, amb el desig d'imitar i regenerar el foc del Sol, ja es detecta la costum de cremar tota mena d'objectes.

Es creu que les flames allunyen el mal i les impureses, així, tant cremant mobles vells com tirant cabeces d'alls a les fogues per menjar-nos-les després apartem i deixem enrere la mala sort.

També hi ha qui confia en que les fogueres eviten el mal temps i segurament també ho creien així els pagesos que antigament feien quatre fogueres, una a cada cantonada, per guardar la masia de qualsevol mal. També era tradició de posar un espantaocells coronant la foguera i quan les flames davallaven els més xics tiraven pedres al ninot per tal de fer-lo caure a les flames.

Per als més valents, ha sobreviscut la costum de saltar la foguera per purificar-se i es diu que si dos enamorats salten set vegades seguides agafats de les mans seran feliços junts tota la vida. A més a més, si una brasa o espurna toca la roba de qualsevol persona aquesta nit, es diu que abans que acabi l'any s'haurà casat.
S el que volem és guarir les malalties o fer forts els infants cal passar per sobre les brases, que es diu que aquesta nit no cremen, així com també fer ús de les cendres.

A la zona de Montserrat, la tradició manava que el més vell del poble encengués la foguera i en acabat cridés "Beneït sia sant Joan!" crit replicat per a tots els assistents. Un cop s'apagava la foguera també calia passar el rosari. Una altra creença és que en aquesta nit totes les pedres ballen i per tant a Montserrat balla la muntanya sencera.

Petards, de diferents mides, colors i efectes es remunten als segles XII i XIII amb la influència deixada pels àrabs, que ja n'eren uns grans aficionats.

Banys nocturns, antigues creences ens diuen que els banys nocturns, sigui amb aigües corrents o estancades, tenen virtuts purificadores i es diu que els cabells mullats aquesta nit creixeran més i millor. A més, les dones que es rentin la cara seran boniques tot l'any i jeure sobre l'herba mullada de la rosada ens pot ajudar a tractar malalties de la pell.

Herbes, durant aquesta nit creix al bosc l'anomenada artemisa, que en el llenguatge de les flors significa felicitat, i és provinent del sud d'Europa, posseint la virtut de curar tota mena de mals. La verbena, també anomenada el gram negre, és la planta que dona nom a la festa i es diu que proporciona riqueses i fortuna a qui la cull aquesta nit, a més, juntament amb la farigola, el romaní i les branques de saüquer allunya la mala sort.
D'altres com la rosa carlina i les branques de pi ens serveixen d'amulets. Sense deixar-nos la fusta de noguera, que tallada aquesta Nit té la virtut d'impedir que les barques que es facin amb aquest material no s'anneguin. Això si totes aquestes plantes s'han de collir a nit de la festa i amb els ulls clucs o embenats.

Bruixes, la Nit de Sant Joan és sinònim de bruixes ja que en aquesta nit les bruixes prenen un paper important, surten dels seus amagatalls i fan les seves celebracions i balls per a atreure als genis bons.