Participar als Jocs Olímpics i morir en una patera creuant la Mediterrània per arribar a Europa són dos apunts biogràfics que costen d´imaginar que pertanyen a una mateixa persona. Però la somali Samia Yusuf Omar va conèixer la cara de la vida i la creu de la mort en tan sols quatre anys de diferència: va córrer a Pequín 2008 i va traspassar a alta mar quan el món estava pendent de les competicions de Londres 2012.
La història de la Samia va motivar l´autor italià Giuseppe Catoz-zella a escriure la novel·la Córrer sense por, que va quedar finalista del Premi Strega 2014, el més prestigiós de la literatura italiana. Sobre la pista d´atletisme de l´estadi olímpic de la capital xinesa, la jove de 17 anys de la delegació somali va arribar destacada en última posició a la seva sèrie dels 200 metres. Però va conquerir el cor dels espectadors.
Tot i que el jove segell valencià Sembra Llibres va publicar l´obra de Catozzella, els taulells de les llibreries ofereixen pocs títols als lectors àvids de devorar històries amb rerefons olímpic. En els darrers temps, malgrat tot, s´han publicat unes quantes històries amb el fet de córrer com a argument.
El llegendari atleta Emil Zatopek va conèixer les dues cares de la vida com la Samia, però sense el dramàtic final de l´africana. El guanyador de les tres proves de fons dels Jocs d´Helsinki del 1952 (5.000 metres, 10.000 m i la marató) va caure en desgràcia després de la Primavera de Praga perquè es va oposar a l´opressor comunista i va arribar a treballar en unes mines i d´escombriaire. El reconegut escriptor francès Jean Echenoz novel·la la vida de Zatopek a Córrer, que publiquen Raig Verd en català i Anagrama en castellà.
En aquest darrer segell va aparèixer l´any passat La pequeña comunista que no sonreía nunca, un experiment literari entre la realitat i la ficció que mescla els diferents rostres de la vida d´una de les grans dives de la història olímpica, la gimnasta romanesa Nadia Comaneci. Lola Lafon crea un relat en el que interactua amb el passat i el present d´una campiona de llegenda que va viure l´ensulsiada del mur de Berlín i el Teló d´Acer.
L´escriptora canadenca Carrie Snyder s´inventa l´Aganetha, una dona de 104 anys, per homenatjar les dones esportistes a La corredora, que va treure Alfaguara el setembre de l´any passat. Tot i que el personatge és fictici, l´autora es basa en un fet bàsic de la història olímpica poc explicat: la primera participació femenina en les proves d´atletisme no va tenir lloc fins als Jocs d´Amsterdam del 1928, més de tres dècades després de la restitució moderna dels antics Jocs de la Grècia clàssica. Encara en clau de novel·la, destaca Sangre de barro, sobre el dopatge en l´esport d´elit. Publicada per Maeva fa un parell d´anys, la navarresa converteix en una trama policíaca un fet que, en la prèvia de Rio 2016, està de plena actualitat per l´expulsió d´un terç de la delegació russa. Ficció i realitat sovint caminen de costat.
