Quan la matinada passada imatges de la cerimònia inaugural dels Jocs Olímpics de Rio de Janeiro han arribat a milions d'espectadors d'arreu del món, el senyal televisiu emès des de Maracanã ha passat per un edifici de la mida de tres illes de l'Eixample de Barcelona anomenat International Broadcasting Center (IBC). Al seu interior, aquests dies, s'hi apleguen més de 12.000 persones, els periodistes de 105 canals de televisió i ràdio d'arreu del món que no saben que l'arquitecte de l'espai on s´estaran més hores que a cap altre lloc durant quinze dies és surienc.
Antecedents a escala
Albert Garriga, de 31 anys, llicenciat en arquitectura per l'ETSAB (Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona) és qui ha ideat un edifici que té data de caducitat, el final dels Jocs, i també el Media Center. Per tal de poder fer la seva feina, explica que «fa tres anys i mig vaig arribar a la cidade maravilhosa després de mesos d'espera per aconseguir el visat». La seva oportunitat va arribar quan «la meva cap en l'organització dels europeus d'atletisme del 2010 de Barcelona ens va proposar, als seus dos becaris, de venir a Brasil i tornar a treballar al seu equip. Tot i ser a Suïssa, en una feina estable molt interessant, vaig decidir fer un gir a la meva vida i passar de l´ordre a la bagunça [embolic]».
A Barcelona havia participat en el disseny de tot allò que es va implementar en l'estadi Lluís Companys i també al que es va instal·lar en el circuit de marató i de marxa atlètica. «És un esdeveniment d'una escala molt més petita, però va ser una experiència molt bona i en vaig aprendre moltíssim». Segurament ho ha pogut aplicar a Rio, tot i que el seu contracte de confidencialitat li impedeix explicar els problemes que ha tingut el comitè organitzador.
La metamorfosi de la ciutat
Com sol succeir en totes les ciutats olímpiques, Rio també ha viscut un gran canvi en els últims anys. «Físicament la ciutat ha canviat bastant. S'han creat infraestructures per connectar barris amb embussos de trànsit constants, s'ha enderrocat una avinguda elevada que passava a la línia de costa, cosa que ha millorat molt la relació del barri amb el mar, han reformat una gran plaça amb un museu (molt criticable, però ha revitalitzat l'àrea), han rehabilitat moltes naus industrials per a donar-hi diversos usos per a la població al que ara se'n diu Porto Maravilha, a la zona del Parc Olímpic han creat habitatge i àrea comercial en un lloc on hi havia un circuit automobilístic en desús, i han fet un rentat de cara a algunes àrees de la ciutat que ho necessitaven. També ha passat com a Barcelona 92 a Montjuïc, on àrees d'habitatge informal han estat netejades i s'han reallotjat els habitants a altres barris, cosa que ha causat moltes crítiques».
La perillositat
Pel que fa a la vessant social, «com tothom sap molt bé, hi ha hagut un increment de la criminalitat. Drogues, armes, nivell d'educació molt baix, injustícia social... És una situació molt delicada de solucionar que inclou moltíssimes variables».
Explica que «en aquest temps que he viscut aquí mai no he sofert un assalt, tot i que pràcticament tots els meus coneguts i amics han sigut atracats en algun moment o altre. Òbviament el perill hi és, i s'ha d'estar informat per saber per on anar i quins barris evitar. També acabes acostumant-te a sortir al carrer, sobretot a la nit, amb tan sols el necessari, per si de cas. Les diferències generen criminalitat. Quan algú que guanya 200 euros al mes té un milionari vivint a 300 metres, veu que alguna no encaixa. La violència és més quotidiana que a casa nostra, però tampoc és cap camp de batalla».
Aventura amb límit
L´estada de Garriga a la capital carioca té un límit. Després dels Jocs «no continuaré a la ciutat. Per estar-hi tres o quatre anys és una ciutat magnífica, però l'estil de vida tan desordenat d'aquí, les condicions a què una persona se sotmet el dia a dia fan que no em plantegi quedar-m´hi a llarg termini. El transport és molt complicat, la burocràcia és molt pesada, els preus són alts, i les condicions laborals per a arquitectes, després dels Jocs, no crec que siguin gaire atractives. De totes maneres, passaré els propers mesos al nord-est del Brasil durant alguns mesos. És un país molt ric en el sentit de la quantitat de coses que t'aporta i en pots aprendre».
L´altra Rio
De la seva experiència, Garriga es queda amb l´altra Rio, «la que es coneix després de viure-hi un temps, i veure que no tot és praia e sol, Maracanã, futebol, com diu la cançó. Rio és també una ciutat on a cada exposició nova s'hi formen files de diverses hores per entrar al museu, on hi ha una gran cultura musical, una gran quantitat d'empreses innovadores, poetes, enginyers, etc... No només és el que ens ensenyen a les pel·lícules. La gran xacra que ténen és la corrupció, extremadament arrelada a totes les capes de la societat. Molts d'ells en són conscients i militants en contra. Espero que els Jocs serveixin també per donar un petit impuls a mirar-se de tu a tu amb Europa o Amèrica del Nord, a la qual idolatren de manera injustificada. Brasil té una gran capacitat de veure's els defectes i a vegades poca per veure el propi potencial. Rio també té Niemeyer, Nelson Rodrigues, Machado de Assis, Heitor Villa-Lobos... Val la pena perdre 5 minuts buscant-los al Google».
