Jaume Ponsarnau: "No hem arribat bé als Jocs, però aquest equip s'ha sobreposat a situacions límit"

L'exentrenador del Bàsquet Manresa assegura que després de perdre amb Brasil "els jugadors van fer autocrítica"

15.08.2016 | 07:34
Jaume Ponsarnau és ajudant de Sergio Scariolo i treballa la defensa

L'entrada en competició de l'equip espanyol de bàsquet a Rio s'ha saldat amb dues doloroses derrotes in extremis amb Croàcia i amb l'amfitriona Brasil. Avui a les 12 de la nit, hora catalana, no pot perdre davant de Nigèria si la selecció de Pau Gasol i companyia vol mantenir les possibilitats d'entrar als quarts de final; subcampiona a Pequín i Londres, seria un cop duríssim per a la selecció quedar fora dels encreuaments que miren les medalles.

En l'equip tècnic que lidera Sergio Scariolo hi ha d'assistent Jaume Ponsarnau, qui va ser durant set temporades l'entrenador del Bàsquet Manresa i que fa pocs dies va desvelar el seu futur. Després de no acabar la temporada passada al Gipuzkoa, el proper curs serà l'ajudant de Pedro Martínez al València Basket. Nascut a Tàrrega el 1971, l'estada durant una dècada al Bages ha fet que estableixi ferms lligams amb la comarca. Aquest curs, la seva família, la seva dona i els seus tres fills, no l'acompanyaran a València, sinó que es mantindran a la seva llar de les Brucades, a Sant Fruitós. La de Rio és la tercera experiència de Ponsarnau com a entrenador ajudant amb Espanya, amb un bronze en l'europeu del 2013 i l'or en el del 2015.

Després de les dues derrotes en aquest inici dels Jocs, per passar a quarts de final s'han de guanyar els 3 partits que falten...?
Sí, és el que pretenem. No hem arribat en el nostre millor moment al torneig olímpic, això és evident, però hem de saber créixer, aixecar-nos. Ens estem trobant en situacions que estan costant molt afrontar i hem de fer un pas endavant.

Sobta que hi ha pocs jugadors en rotació. Quina és l'explicació?
Com que no hi ha confiances al cent per cent, s'opta per tancar una mica l'equip. Tenim molts jugadors de nivell i esperem que, en qualsevol moment, s'hi vagin afegint més amb bona producció.

En atac s'estan veient molts errors i poca eficàcia, sobretot en el partit contra Brasil. Què passa?
La confiança ha flaquejat i inclús hi ha molts tirs que els hauríem de provar i no ho fem. La determinació és molt important dins del joc. Però aquest grup, aquest equip, ja ha demostrat moltíssimes vegades que sap sobreposar-se a situacions difícils i límit com aquesta. Crec que ho podem tornar a fer.

Quina va ser la reacció després de perdre amb el Brasil, com estaven els jugadors al vestidor?
Van parlar amb molt sentit, i amb la idea de conjurar-se, de tirar cap endavant. Van parlar només tres o quatre i alguns fent autocrítica davant dels companys i amb voluntat que l'equip surti enfortit, de buscar els arguments que poden donar més confiança. En l'aspecte humà és un grup molt bo. En aquests moments d'adversitat, cadascú ha de donar el màxim. En el segon partit vam fer un pas endavant en la defensa i en el rebot; buscarem trobar l'encert de cara a cistella que ens falta.

El rival d'avui és Nigèria, abans de jugar els dos darrers partits d'aquest grup B amb Lituània i Argentina. És millor jugar primer amb els africans?
No serà fàcil, és un adversari que et despista perquè de seguida surt del rigor. És molt poc previsible, amb tot el que això suposa. Tenen un gran físic, amb jugadors alts i gruixuts, ser campió d'Àfrica té el seu mèrit, també hi ha altre equips potents allà. Més que pensar que és una sort que ens vingui Nigèria, el que hem de fer és afrontar aquest partit amb la màxima seriositat.

Quina és la seva feina específica dins l'equip tècnic de la selecció espanyola?
A mi em toca preparar la defensa en funció de com juga el nostre oponent de torn. L'altre ajudant, el Txus Vidorreta, treballa com hem d'atacar. Dormim poc, però és el que toca per tenir tots els detalls ben estudiants i preparar els vídeos adients. Hi ha un tercer ajudant, que és l'Ángel Cañete, que ens descarrega de feina i que durant els partits també ens aporta informació des de la grada, fa una estadística tàctica durant la primera part.

Parlant de la seva primera estada en uns Jocs Olímpics, després de participar en dos Eurobaskets, com l'està vivint?
Això és un altre món, i els equips s'han de saber adaptar a unes condicions més dures que les habituals. No som en un hotel sinó en un pis a la vila, i és diferent. La vivència és molt bonica però tot és una mica més cansat. El que m'ha sorprès dels Jocs és que tens unes hores molt limitades d'entrenament i podem treballar poc a la pista, menys del que voldríem. I has de fer moltes cues.

Quan acabin els Jocs Olímpics començarà la seva nova etapa a València. Per què s'ha decidit a fer el canvi de rol, de primer entrenador a ajudant?
Em vaig fer una reflexió, sobretot després de l'última mala experiència de l'any passat a Gipuzkoa, que em feia baixar el meu caixet al mercat. I has de decidir què fas, si et quedes a casa esperant que a algun company entrenador li vagin malament les coses, el facin fora i pensin en tu; o bé ets proactiu i acceptes una proposta com la del València que és molt interessant. Un equip que jugarà competició europea i amb un entrenador amb el qual tinc molt bona relació i un gran respecte com Pedro Martínez, a qui fa temps que segueixo. A més, em retrobaré amb jugadors que conec molt bé com Rafa Martínez i Pierre Oriola.

Aquest cop la seva parella i els seus tres fills no l'acompanyaran a València, com sí que van fer a Sant Sebastià...
Hem decidit que es quedin a Sant Fruitós, els nens i la nena volen anar a l'escola que anaven allà. I a més juguen a bàsquet, un al CBiUM i un altre a l'Asfe.

Què li sembla la plantilla que ha aconseguit construir l'ICL?
Crec que han apostat molt pel talent i la feina de l'Ibon Navarro serà poder acoblar tots aquests nous jugadors que han fitxat, però no fa mala pinta l'equip.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema