"Després de 24 anys d'entrenador, poder preparar una atleta olímpica és el màxim"

El manresà Joan Lleonart és el tècnic de l'atleta banyolina Esther Guerrero, que ha competit de forma espectacular avui a la tarda a les sèries classificatòries dels 800 llisos dels Jocs Olímpics de Rio de Janeiro

18.08.2016 | 07:33
"Després de 24 anys d'entrenador, poder preparar una atleta olímpica és el màxim"

El manresà Joan Lleonart, entrenador d´atletisme i director tècnic de l´Avinent CA Manresa, viu els Jocs Olímpics de Rio de Janeiro de manera diferent de com ha viscut altres edicions d´aquest esdeveniment. I és que enguany, al Brasil, hi ha una atleta que ell entrena, Esther Guerrero. Té 26 anys, és de Banyoles i pertany al New Balance. Aquesta tarda la corredora ha quedat fora de les semifinals, tot i donar la cara i realitzar una genial actuació, portant el ritme de la cursa amb molt coratge.

La satisfacció deu ser màxima?

I tant. Després de 24 anys fent d´entrenador és un somni fet realitat. He entrenat una mundialista de cros com Meritxell Calduch, un mundialista juvenil com David Martínez, Núria Tió, que va anar als europeus de cros i també a l´elit, els germans Ignasi i Abel Ávila, en diverses edicions dels Paralímpics, i amb un d´ells, l´Abel, campió a Atenes. Tot això està molt bé, però poder preparar una corredora olímpica, és el màxim. El Campionat del Món de Pequín amb la mateixa Esther Guerrero ja va ser una fita important, però és clar que esports com l´atletisme, la natació o la gimnàstica, viuen els Jocs de forma especial.

Com va iniciar la seva relació amb Esther Guerrero?

Molt senzill. El novembre del 2012, al Cros de Santa Coloma de Farners, el seu pare em va dir que l´Esther volia parlar amb mi. Jo tenia referències d´ella des que vaig ser un dels responsables tècnics de la federació catalana, però mai havia tingut contacte directe amb ella. Vam parlar i durant quatre anys hem estat treballant. La veritat és que ella ha crescut com a atleta i jo com a entrenador. És una atleta intel·ligent que aprèn de seguida les pautes i accepta els consells. En aquests anys ha assimilat molt bé totes les informacions que ha rebut. Tenia molts defectes i els hem anat polint. Ella és molt treballadora i perfeccionista. Ha evolucionat com a atleta i com a persona.

En aquests quatre anys, la millora d´Esther Guerrero ha estat molt gran.

Quan jo la vaig començar a entrenar, ella feia 2.07.69 en els 800 llisos i aquest any ha fet 2.01.20, en el Míting de Madrid, que és el rècord de Catalunya absolut. La millora es va produir sobretot l´any passat, quan va aconseguir mínima per als Campionats del Món i per als Jocs Olímpics, amb 2.01.43, tot i que per anar a Rio ha hagut de certificar la seva marca aquest any.

Com ho ha fet per millorar tant el seu rendiment?

Ella s´entrenava en una pista de terra a Banyoles. És clar que aquestes no eren les millors condicions per a uns entrenaments que, a més, tenien una metodologia equivocada, no era adaptada a les seves qualitats. Vaig incorporar petits canvis tècnics i també en el seu entorn. Vaig proposar més hores de dedicació, ja que ella era la responsable de la secció d´atletisme del CN Banyoles a jornada completa i va passar a ser-ho mitja jornada. Li vaig buscar un mànager per introduir-la en l´atletisme d´elit i, sobretot, vam poder canviar el lloc d´entrenament, de les pistes de terra, al carril bici de l´estany de Banyoles. Això fins que l´any passat vam fer un pas encara més seriós i vam buscar unes pistes d´atletisme. Des de llavors, Olot és el nostre santuari i ens hi trobem dos cops per setmana. A partir d´aquí, el mateix 2015 va guanyar els campionats d´Espanya en pista coberta i aire lliure, va ser seleccionada per a la Copa d´Europa de Nacions i el Campionat del Món de Pequín, i enguany ha repetit els dos títols estatals i ha estat als europeus d´Amsterdam. Treballant amb un fisiòleg que li facilita la Federació Espanyola d´Atletisme per conèixer el seu cos i buscar un millor rendiment. També ha estat important el canvi de club, ara al New Balance en lloc del FC Barcelona; té més tranquil·litat i més llibertat de moviments.

Esther Guerrero encara té marge de millora?

I tant. Té 26 anys i li queda un altre cicle olímpic, segur. Volem ser a Tòquio, tot i que no serà fàcil. Cal tenir en compte que, en tota la història dels Jocs Olímpics, només 82 atletes catalans hi han pogut participar. Sigui com sigui, penso que ens esperen quatre anys molt bons, sempre que la respectin les lesions.

Esther Guerrero es pot considerar professional de l´atletisme?

Com el que es pot entendre per professional, no. Amb les quantitats econòmiques que rep del seu club i de la federació per ser atleta internacional, juntament amb la seva feina al CN Banyoles, sí que pot viure. En atletisme les xifres que es paguen no són les mateixes que en altres esports. I a més, si et lesiones, ningú no pensa en tu. El Pla ADO de què tant es parla només és per a esportistes finalistes o medallistes; pel sol fet de participar en uns Jocs Olímpics no perceps res.

Com està veient l´atletisme en aquests Jocs Olímpics?

La gent hi arriba molt preparada. Ja s´han superat diversos rècords del món i això és una mostra del gran nivell que hi ha.

En canvi, el rendiment dels atletes espanyols no és gaire bo?

Ja es preveia. Als campionats d´Europa a Amsterdam va haver-hi un canvi generacional i va haver-hi bons resultats. Aquests atletes, però, encara no estan a punt per fer medalles en uns Jocs.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema