des de jordània

JAUME FARGUELL I SITGES l
es impressionants ruïnes grecoromanes de Gerash, colgades durant segles per la sorra del desert de Jordània i fa anys descobertes, a banda d'un substanciós atractiu turístic, per a aquell país, poca cosa més són que vestigis d'una ciutat morta i despulles d'una cultura emmudida per l'islam, tal com succeeix amb totes les restes clàssiques del Mediterrani musulmà.
Contràriament, per a nosaltres, els occidentals, hereus directes, a través del Renaixement i la Il·lustració, del logos grec i la praxis romana, els vestigis de Gerash, talment com els del Partenó o del Colosseu, són quelcom tan inherent a la nostra cultura com els llegats de Plató, Sèneca, Galileu o Darwin.
En una i altra banda de les aigües, perpètuament amansides, de la mar Morta s'emmirallen dos petits estats oficialment democràtics i símbols del més gran antagonisme ideològic dels nostres dies.
Un és Jordània, monarquia constitucional, amb govern teòricament neutral pel que fa al conflicte araboisraelià, però socialment posicionat, com tots els estats musulmans de l'entorn, amb el bàndol palestí, com cada dia ens pregonen els editorials del Jordan Time. I, a l'altre costat, Israel, construït, en seixanta anys, per la diàspora jueva arribada d'Occident i amarada de la cultura nostra, hereva de la racionalitat grecoromana.
No correspon ara parlar dels encerts i desencerts inherents a la creació de l'estat d'Israel. Però just és subratllar fets tan objectius i constatables com l'abismal diferència entre els 156 premis Nobel científics obtinguts per la civilització jueva davant de sols 2 pel món islàmic.
Recórrer els carrers d'Amman a la recerca d'una llibreria és una frustrant impossibilitat, quan a Tel Aviv hom pot trobar-ne una a cada cantonada. Lawrence d'Aràbia, l'europeu més fervent enamorat dels musulmans, no deixà de confessar, fa un segle, que la més pròspera indústria dels àrabs és la fabricació de creences, ja que no, precisament, la de coneixements.
Molts dels transcendentals antagonismes de la Història tenen origen en anècdotes aparentment innòcues. Llunyana i bíblica és aquella que ens parla de dos germans de raça i territori, fills del patriarca Abraham, anomenats Ismael i Isaac. Legítim fill de Sara, aquest darrer, i pare de les dotze tribus d'Israel. I fill d'esclava, el primer, de qui nasqueren les dotze tribus ismaelites, camelleres del desert i avui musulmanes.
Algun dia llunyà, hauran de retrobar-se els vells germans d'una i altra banda de la mar Morta. No pas a través de cap fàcil i ingènua aliança de civilitzacions. Serà, en tot cas, el dia que aquells pobles de l'altre costat, ja lliures de mítics esclavismes, sentin també, com a ben propis, el missatge i la saviesa de les pedres de Gerash.