L´anella verda de Manresa

IGNASI CEBRIAN D
urant les últimes dècades, s'ha produït un fenomen a totes les ciutats del món: l'expansió urbana sense límits, la metropolitització. A Manresa, encara que ha crescut molt durant els últims anys, estem de sort, la metropolitització encara no s'ha esdevingut. De moment, no s'ha unit amb els pobles del voltant, formant una xarxa urbana i atapeïda. La tendència, però, és créixer, només cal veure on s'han construït més habitatges en els darrers anys; a la vora de la zona urbanitzada.
Però, què té de dolent que la ciutat es faci més gran? La resposta la podem trobar en el darrer congrés de la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (UICN), celebrat a Barcelona a final del 2008. Aquesta institució, que agrupa governs, organitzacions no governamentals i més d'11.000 científics experts, té com a objectiu principal trobar solucions als desafiaments del medi ambient i del desenvolupament del nostre planeta. Un dels molts documents que sorgiren d'aquesta gran reunió sol·licita urgentment la integració dels espais periurbans no urbanitzats, naturals, agrícoles o forestals a la infraestructura urbana i que aquests espais deixin de ser considerats com a reserves per a la urbanització. I considera que la metropolitització de les grans ciutats no ajuda gens a tenir un bona qualitat de vida i que trenca el benestar social dels ciutadans.
Revaloritzar el poc territori natural o no urbanitzat seria, per a qualsevol ciutat, un signe de progrés i de modernitat. Manresa té la gran sort de tenir un rodal natural i agrícola que l'envolta, que la deixa respirar. És un espai amb multitud d'usos: agricultura, passejades, anades en bicicleta, observació de la natura... S'ha de donar valor a aquest espai, si no volem perdre qualitat de vida. Aquest espai periurbà i perimetral ha d'esdevenir l'Anella Verda de Manresa.
Ara és el moment de gestionar de forma sostenible aquest nou i vell espai. Es gira feina per als qui ja el treballen i el gestionen, els agricultors. I també es girarà feina per als nous treballadors i gestors: educadors ambiental, guies, venedors de productes agrícoles locals... Aquest capital natural proper, l'Anella Verda, correctament gestionat, és capaç de produir un ric i variat flux de serveis. Serveis que contribuiran al desenvolupament social, econòmic, ambiental i sostenible de la Manresa actual i futura. L'Anella Verda ha de ser un espai que contribueixi a construir la identitat cultural de Manresa. Cal recuperar els bons propòsits de l'Agenda 21 manresana, redactada gairebé fa més de deu anys, i alhora ser coherents també amb el Pla Estratègic Manresa 2015. Tots dos documents persegueixen els mateixos objectius: promocionar i donar valor a l'Anella Verda, enllaçar de forma harmònica (sostenible) la ciutat, els ciutadans, i la natura.
L'edició de Visuals 2009 porta el títol Manresa; Ciutat i Natura. Tots els actes preparats recerquen aquesta allunyada relació. Tres dels actes que ens ofereix Visuals 2009 estan molt relacionats amb el que estic dient. Una conferència informativa a càrrec de Luis Andrés Oribe, cap de l'àrea d'estudis del Centre d'Estudis Ambientals de Vitòria. Se'ns presentarà l'Anella Verda de Vitòria, un bon model a seguir pels manresans. Una segona conferència a càrrec d'Ester Fanlo ens mostrarà un altre cas per tenir present, el de l'entorn periurbà de Lleida, en concret la reordenació de l'entorn del Segre. Finalment, també hi haurà un debat obert per veure com entre tots podem construir la nostra Anella Verda. La realitat no existeix si no hi ha imaginació per veure-la; com ens imaginem el nostre rodal?