Sant Pep Guardiola a Manel Estiarte: i ara què?

MARC MARCÈ R
obert Redford acaba de ser proclamat guanyador de les eleccions als Estats Units. S'aparta de la festa, arrossega el seu principal assessor al lavabo i tanca la porta. Arrepenja el cul en una pica i es pregunta: "i ara què?". La imatge és de la pel·lícula El candidato, però m'imagino Pep Guardiola i Manel Estiarte en una situació similar. I ara què. Gran pregunta. Què fa un equip quan ja ha assolit els objectius de tota una vida? Què fa un entrenador quan ha estat canonitzat? Plegar i reservar un lloc al santoral?
Guardiola va agafar una plantilla enfonsada en el fang enmig d'una crisi institucional oceànica. Avui, els jugadors que fa un any buscaven ser redimits de la vergonya se senten en condicions d'exigir revisió de con-tracte. Ja no necessiten un salvador a qui aferrar-se, sinó un nou mànager. Fa un any, per poc bé que ho fes, només podia anar amunt. Avui ha polvoritzat tots els registres imaginables i, per molt bé que ho faci, ja només pot anar avall. I ara què. El paper de líder que ha convertit Guardiola en un model estudiat a les escoles de negocis ha quedat superat per les circumstàncies. El noi de Santpedor es troba davant l'atzarós repte d'haver de reinventar-se a ell mateix i de projectar sobre tot l'equip una missió renovada. Rijkaard, que el 2006 també era posat com a exemple de gestió amb el seu peculiar sentit del soft power, no ho va saber fer i poc després li assenyalaven la porta fosca per on acaben sortint tots els entrenadors.
I ara què? Ara, el Barça s'hauria de convertir en un club en què fos possible que Guardiola envellís com un Ferguson o un Beckenbauer. Una entitat estable, capaç d'ensinistrar el seus canvis d'humor i les seves tendències autodestructives. En quinze anys, el Barça ha passat de ser un club mitjà entre els grans a ser un dels més grans entre els gegants. Aquella entitat romàntica, abonada a les medalles de plata, que brillava per la seva impagable capacitat per representar un país i per la llegenda d'un grapat de nits màgiques, s'ha convertit en una marca mundial amb llum pròpia. Aquesta nova naturalesa és incompatible amb una massa social i un entorn permanentment asseguts en una muntanya russa d'emocions. Per fer un gran Barça cal tot un país. El futur de Guardiola depèn d'això. En realitat, el sant és un test.