L´aroma de la capitalitat

Manresa té cambra de comerç, caixa d'estalvis, un club d'esport d'elit a la màxima categoria, i un diari. I un cert territori. Què més necessita per guanyar el sentiment de capitalitat que troben a faltar els membres de la Permanent del Consell de Ciutat?

XAVIER DOMÈNECH m
anresa té cambra de comerç, caixa d'estalvis, un club d'esport d'elit a la màxima categoria, i un diari (el que tenen a les mans). Atributs tots ells propis d'una capital, i que difícilment es donen, tots junts, en poblacions que no capitalegin res. Què li falta, doncs, per gaudir d'aquell sentiment de capital que, amb encertada mirada, troben a faltar els plurals i prudents membres de la Comissió Permanent del Consell de Ciutat -la majoria dels quals considero persones de consell encertat?
Certament que una capital necessita un territori sobre el qual exercir-se. Però des que era petit sento a dir que "Manresa té molta comarca"; una afirmació de caràcter comercial que estén els límits d'aquesta "comarca" econòmica força més enllà dels límits del Bages (però no tan enllà com els del projecte de vegueria). De territori, doncs, n'hi ha.
Què més li falta? Apunten els consellers, i ha estat dit moltes vegades, que la ciutat no gosa o no sap exercir el lideratge amb què es guanyen les capitalitats de fet. Des de les àrees comercials, no estan progressant amb el ritme dels temps, fins a l'administració local, que no pren la iniciativa de posar-se al capdavant d'un tren intercomarcal encara sense formar. Però molts comerciants saben que els arriba clientela de més enllà del Bages, de manera que algun atractiu deu restar. I els regidors saben que quan l'Ajuntament manresà es posa a liderar pel seu compte, de vegades li diuen que no es fiqui on no el demanen, què s'ha pensat.
En tot cas, si alguna cosa és clara és que el sentiment de capital es posa a créixer de forma accelerada quan una ciutat esdevé veritablement una capital política. És a dir, una capital amb institucions polítiques, en el sentit més ampli. Institucions d'estat.
Quan el governador civil reu-neix tots els alcaldes d'una província a la sala gran del palau que li fa de seu, tothom s'assabenta que aquella ciutat és la capital. I quan es nomena president de l'audiència provincial. I quan s'hi reuneix el ple de la diputació. I quan s'hi fa el seguiment dels resultats electoral a una circumscripció pròpia.
A Catalunya, alguns d'aquests càrrecs i institucions rebran altres noms, però si tenen el mateix poder, impregnaran la ciutat amb l'aroma de la capitalitat. Aquesta és la clau.