Paral·lelismes europeus

JAUME FARGUELL I SITGES E
nguany, la commemoració del Dia d'Europa a Berga tindrà la presència de cinquanta professors d'Escània, la més meridional de les regions de Suècia, amb ciutats importants com Lund, Malmö, Kristiandtad i Helsinborg, i on el topònim de la nostra ciutat és especialment present. A la Berga industrial de Helsinborg, i a tota la regió, on és sufix d'una multiplicitat de pobles, com Degeberga, Jordberga, Obersberga, Mölleberga, etc.
Més enllà de curioses coincidències toponímiques, la presència de professorat d'aquella regió a casa nostra té, essencialment, propòsits d'intercanvi cultural, entre els quals, el seminari "L'Educació a Europa", que organitzem al Berguedà a final de juny.
La creixent globalització mostra, cada vegada més, la petitesa d'Europa i la multitud de paral·lelismes històrics entre els seus pobles, molt particularment en el moment de consolidació de les nacions-estat. Un es donà el bienni 1658-1659, amb el tractat de Roskilde i el dels Pirineus, que posaren fi, respectivament, a la guerra i suecodanesa i a la francoespanyola.
El tractat dels Pirineus comportà la reducció territorial d'una Catalunya sobirana, amb la pèrdua del Rosselló i la Cerdanya, així com l'inici d'un sistemàtic procés d'assimilació espanyola que encara perdura i que tingué com a punt de referència la famosa recomanació del comte duc d'Olivares a Felip IV: "Que trabaje y procure, con consejo maduro y secreto, por reducir los reinos de que se compone Espanya, al estilo y leyes de Castilla, sin ninguna diferencia".
Per contra, el tractat de Roskilde representà la definitiva consolidació territorial de Suècia, amb la incorporació d'Escània, que fins aleshores havia format part de Dinamarca.
L'assimilació dels habitants d'Escània a la cultura i llengua sueques fou, al principi, especialment traumàtica, amb disposicions legals tan dràstiques com la prohibició de matrimonis entre suecs i escanians. Precisament fou un dels nostres poblets homònims, Häckeberga, amb un magnífic castell avui convertit en hotel, protagonista, l'any 1682, d'una novel·lesca història. Mette Sofia, la bella filla de la senyora del castell, i el cavaller danès Johan Monrad, per amor, transgrediren aquella llei i el seu provocador matrimoni portà el ministre suec Wilhem Julius Coyet, anterior pretendent rebutjat per la bella Mette, per despit i revenja, a confiscar-los tots els béns conjugals, inclòs el castell, fet que donà lloc a un llarg i famós procés judicial, finalment guanyat per la parella.
Tres llargs segles des de la pau de Roskilde han convertit finalment els escanians, tot i orgullosos del seu passat danès, en convençuts patriotes suecs, comprensius, això sí, davant la reticència de molts de nosaltres a sentir-nos espanyols. I és que una cosa és canviar d'amo, com a ells els succeí, i una altra, menys digerible, és passar d'amo a dependent.