Anàlisis interessaDes

JOAN ROMA I CUNILL E
ls dies posteriors a unes eleccions estan plens de contradiccions davant uns resultats que haurien de ser llegits en clau interna i externa, sense floritures ni comparacions amb altres resultats que res tenen a veure. Aquest principi no sembla ser seguit gairebé per ningú. Mala cosa, perquè qui no reconeix la realitat difícilment la pot canviar. I fer jocs de números i malabarismes pot confortar els més radicals, però és enganyar-se un mateix.
Els resultats s'han de valorar en clau europea i la lectura és negativa des de posicions d'esquerres. Més ben dit, clarament negativa, perquè la composició del Parlament Europeu sorgit d'aquestes eleccions deixa en mans de la dreta el futur d'aquest conglomerat d'estats. I si una cosa havia de provocar la crisi, era enfortir la unió i anar cap a la conformació d'una autèntica Europa federal.
Amb la dreta al poder, tot serà més lent, més complicat i menys social. A tots els estats els costa traspassar competències cap un òrgan comunitari, però molt més si estan governats per forces dretanes. I ara n'hi ha una bona colla, que, a més, es veuen reforçats pels resultats de diumenge passat.
En temps de crisi convé actuar amb rapidesa i claredat. Era l'hora d'apostar per un govern europeu fort i convençut de les seves potencialitats i capacitats, i amb aquests resultats a la mà, no sembla que puguem anar al ritme desitjat. Almenys desitjat pels representants d'esquerres.
Però, en democràcia, cal acceptar i respectar els resultats i aprendre la lliçó de cara al futur. Moltes coses no s'han fet bé, o no prou bé. El grau d'abstenció a tot arreu és d'escàndol, sobretot a Catalunya, on sempre havíem proclamat el nostre europeisme i, en canvi, la participació ha estat de les més baixes de la seva història.
Fins ara les explicacions donades pels partits han estat molt en clau interna de país. S'ha de pensar en altres per intentar superar-les en el futur. Acostar el Parlament Europeu als ciutadans ha de ser prioritari, i en aquest sentit convindrien programes habituals en els mitjans de comunicació de masses per demostrar que el setanta per cent de les lleis que s'acorden allà tenen influència directa en tots els ciutadans europeus.
Caldria també modificar la llei electoral per fer més propers els eurodiputats, i una aposta decidida dels estats per proposar un president de la UE clarament popular, entusiasta i envoltat de personalitats que transmetessin optimisme i voluntat d'arribar a l'objectiu d'una Europa federal, en un temps prudencial, però curt.
De moment, no es veu aquest entusiasme, ni aquesta voluntat d'enfortir la UE. És lògic que la gent tampoc no s'entusiasmi per anar a votar. Però tampoc no hem de caure en el pessimisme. Els que voldríem córrer i tenir un autèntic president europeu, i un govern potent, i la dissolució dels estats, dintre del marc federal, haurem d'esperar millors temps i millors condicions, però arribarà. La construcció dels Estats Units d'Amèrica va tardar seixanta-cinc anys, la dels Estats Units d'Europa va pel mateix camí. Amb la dreta a poc a poc, amb l'esquerra de forma més decidida. Ara entrarem en una etapa lenta, però amb l'esperança de canviar la situació a les properes.