XAVIER DOMÈNECH
A
ls anys vuitanta, un jove manresà va dir que se li havia aparegut la Mare de Déu. Les seves explicacions pecaven d'una certa incoherència i les característiques de l'aparició recordaven massa les "cares de Belmez", però l'home va aconseguir aparèixer no només als mitjans de comunicació locals, sinó als de difusió estatal. L'èxit de públic li va arribar quan la revista Pronto (que no comparteix gaires lectors amb el National Geographic, que diguéssim) es va fer ressò de la seva història; al cap d'unes setmanes, cada diumenge al matí es formaven llargues cues al carrer on havia muntat el seu santuari/consultori. Gent procedent de tota la geografia espanyola; gent, sobretot, modesta de cultura i de butxaca que buscaven guariment per als seus mals -o tan sols una mica d'esperança- i deixaven, a canvi, la voluntat a la guardiola dels donatius.
Segons el vident, aquells diners havien de servir per alçar un temple, però la moda va passar, les cues van desaparèixer i del temple no se'n va saber res. Del personatge, tampoc, si més no fins al cap d'un temps, en què va reaparèixer al capdavant d'un espectacle infantil basat en els dibuixos animats Los gnomos. Un xou tan pobre que no havien ni comprat els drets de la cançó oficial, i havien de demanar al públic que la cantés. A l'antic vident no li va agradar que l'esperés per preguntar-li si encara tenia visions i què havia passat amb els donatius.
Fa unes setmanes va aparèixer per Berga un senyor que deia que estava embarassat de bessonada. A les acaballes de la primera dècada del segle XXI, dir que veus la Verge ja no té requesta, però dir que ets el primer home embarassat té un impacte garantit als mitjans de comunicació. I aquest cas el va tenir. Sense mostrar proves, sense ensenyar ecografies, sense divulgar anàlisis, sense detallar el resultat dels reconeixements: simplement, algú que diu que és un home embarassat, tot i que, pels detalls, més aviat seria una dona barbuda embarassada. Si és que ho era i si és que n'estava.
Ara, el personatge diu que ha tingut un avortament espontani. Tampoc no en mostra cap mena de prova, cap tipus de certificat. I com que no hi haurà part, no podrem examinar el que hagués estat la demostració absoluta que la història era certa: les criatures.
Potser sí que aquest senyor, que en realitat seria una senyora, estava embarassat i ha tingut un avortament espontani. En aquest cas, la nostra sincera solidaritat. I entendrem que ara vulgui esdevenir anònim. Més ben dit: que vulgui continuar anònim, perquè el cert és que va marxar de Berga a temps que no se sabés si li creixia o no li creixia la panxeta.