LLEI D´ACOLLIDA, UNA CAIXA D´EINES

ORIOL AMORÓS E
l Govern acaba de traslladar al Parlament el projecte de Llei d'acollida de les persones immigrades amb l'objectiu de fer les noves i els nous catalans més autònoms per mitjà de la creació d'un servei de primera acollida a tot el territori. Aquest servei esdevindrà un dret, de caràcter voluntari i gratuït, integrat per una primera entrevista amb una o un agent d'acollida i per una sèrie d'accions de formació i informació en llengua catalana, societat catalana, mercat de treball i marc jurídic. Serà, doncs, una caixa d'eines a l'abast de les persones nouvingudes, però també d'aquelles que faci més anys que viuen aquí i ho necessitin. De fet, preveiem que en el primer període de desplegament gairebé el 50 % dels usuaris seran residents ja establerts a Catalunya.
El departament d'Acció Social i Ciutadania, a través de la comissió bilateral Estat-Generalitat en immigració, també demanarà a l'Administració central que tingui en compte l'acreditació d'aquests cursos en els processos d'estrangeria, com una via efectiva que objectiva la voluntat d'integració dels usuaris del servei. No en va, actualment els ens locals, que són els competents de comprovar l'arrelament social que obre les portes a la residència regular, tenen una mancança important de criteris i de garanties per acreditar l'esforç d'integració de les persones sol·licitants. Amb la futura llei hi donarem resposta.
Pot sorprendre que aquesta llei es plantegi quan els fluxos migratoris s'han estancat i perquè probablement ja fa anys que s'hauria d'haver implantat. Cal dir, no obstant això i en honor a la veritat, que el Govern de Catalunya en polítiques d'acollida i d'integració no parteix de zero, ni molt menys. Amb el Pla de Ciutadania i Immigració 2005-2008, aprovat al Consell Executiu de 28 de juny del 2005, s'establien criteris, programes i actuacions transversals que afectaven gairebé tots els departaments i reforçaven el treball en xarxa amb els ajuntaments i consells comarcals, amb una especial incidència cap a les polítiques d'acollida que la Generalitat ha apostat sempre per desplegar a través dels ens locals.
En l'actualitat, i des de fa quatre anys, la Generalitat finança els serveis d'acollida i polítiques d'integració a través de municipis i consells comarcals de tot Catalunya. Només el 2008 la secretaria va subvencionar 159 ens locals amb 17,6 milions d'euros per aquests conceptes. Ha arribat el moment, però, de reconèixer que no n'hi ha prou. Que cal estabilitzar aquests serveis convertint-los en un dret, unificant metodologies i processos, aprofitant l'experiència adquirida a través dels professionals de la diversitat dels ens locals i les entitats.
Avui vivim una greu crisi econòmica. I aquesta ha aturat en sec el flux migratori de caràcter laboral i redueix significativament el flux del reagrupament familiar. Però la primera recepta per sortir d'aquesta crisi és la formació. I les accions formatives vers les persones immigrades, que desconeixen la nostra llengua i elements bàsics del nostre funcionament com a societat, tenen un gran impacte en la millora de les seves possibilitats per tirar endavant.
Si tenim persones immigrades més formades tindrem ciutadania més autònoma. Amb menys necessitat dels serveis públics, amb més possibilitats per crear riquesa i aportar el seu gra de sorra al desenvolupament del nostre país. Ara, més que mai, la formació és la sortida.