´Tonno´?

ÒSCAR MIRÓ A
Carloforte al mateix pantalà flotant de Marinatour on fa dos anys hi havia una gavina que passejava com un ministre, avui hi havia dues japoneses adolescents, assegudes per mantenir l'equilibri, fent bombolles de sabó i retratant-les al vol. Reien, s'abraçaven i feien més i més bombolles de sabó. Quan les mirava no he pogut evitar de pensar si en aquesta vida he fet quelcom més important que bombolles de sabó. Sovint les meves no morien a la mar. N'hauria d'haver fet més.
Torna a ploure. L'aigua pica fort sobre el Blau. És intens, és estar a casa, és estar a la mar, és l'univers. Navegar en solitari et fa viure unes sensacions que jo només recordo de quan feia escalada lliure per Montserrat, Pirineus, només el món i jo. No et podies equivocar.
De Mao a Carloforte, unes 200 milles nàutiques (1,852 km per milla), vaig poder parlar amb una jove donzella, lluna creixent, que tot empaitant el Sol em va deixar, a mitja nit, xerrant tot sol amb els estels. Ara la penso atrapar, un xic més madura, tronera i tocatardana, perquè em faci més curtes les nits entre Sardenya i Sicília. És que heu de pensar que navegar en un veler xic, amb sort, vol dir anar a 5 nusos (uns 9 km per hora), o sigui, xino-xano. Llavors, una nit de lluna és una nit d'amor, una nit estelada és una nit perduda en la immensitat i una nit boirosa és una nit amb tu i ningú mes. La boira a la mar t'acotxa i et fa dormir una santa nit. Ets una astronau a l'univers que només sap on és gràcies a l'electrònica.
Quan un navegant a vela us parla d'electrònica no us penseu pas que es mano de santo i remei infal·lible per a ànimes perdudes. No, home, no. A les dotze de la nit el pilot automàtic, per voluntat pròpia pot desconnectar-se i deixar-te donant tombs fins a l'eternitat. Sort que les veles parlen i de seguida bateguen neguitoses. Perquè un vell veler no és matèria morta sinó ànima viva. Hom hi pot parlar i ell també s'expressa. Tant i tant, que sovint confonc el nom del veler amb el del gos i a l'inrevés. Sort que la gelosia és malaltia dels humans.
Com dèiem, pot fallar el pilot, cansar-se un fusible, parar-se una bomba, desconnectar el GPS, la nevera deixar de refredar, els llums de navegació quedar a les fosques, el radar posar-se borrós o el generador deixar de fer electricitat així de cop. Llavors ets com un carallot sobre un tauló de fusta, llevat que el teu Blau desplegui les veles al millor vent i et porti a un port on la gent menja pizzes, el vi és excel·lent i potser et donen un tonno cru que val tots els mars del món.
Parlant de tonno (tonyina), a Carloforte aquests dies estan celebrant els 5 dies del Girotonno, una festassa al voltant de la tonyina que porta vaixells d'arreu, milers d'italians, i s'ofereixen menús especials a tots els restaurants, que, seguint el costum del país, t'inflen de peix, marisc, pasta i més pasta, marisc i peix, per 25 ?. He de reconèixer que no saben cuinar. Gran quantitat i gens de qualitat. La tonyina es cuina millor a Sicília (a l'illa de Favignana en especial), al Japó i alguns llocs de Catalunya.
Amics, de què us parlava? Però si demà em llevaré a les sis per sortir cap a San Vito lo Capo (220 mn) i encara estic despert. Bona nit.