La Unió Europea: un nou episodi d´abstenció electoral

JORDI BONVEHÍ CASTANYER D
esprés de l'aprovació per unanimitat dels 27 països de la UE del Pla de Reactivació Econòmica, l'ambiciós conjunt de mesures contra el canvi climàtic i del compromís d'Irlanda de repetir la votació sobre el tractat de Lisboa aconseguit durant la presidència de torn del Consell Europeu de Nicolas Sarkozy, l'abstenció en les eleccions europees del dia 7 de juny per elegir els nous europarlamentaris per a un mandat que estarà condicionat pel sever impacte de la crisi econòmica que ha originat la desestabilització econòmica global i l'entrada en recessió de les principals potències econòmiques mundials, ha demostrat una vegada més que Europa no enganxa la societat en general.
La Unió Europea, tal com la concebem molts, és com la Seguretat Social, tothom sap que hi està ficat, però no hi mostra ni interès ni ganes, simplement hi som. Es dibuixa un escenari a cinc anys, el 2014 es torna a renovar el parlament, en el que es podria tornar al proteccionisme econòmic, amb la subsegüent contracció del comerç mundial.
A l'estat espanyol li corresponen 50 diputats al Parlament Europeu, els que li corresponen segons el tractat de Niça. Aquesta xifra és 4 diputats inferior a la dels triats els comicis del 2004, però, si finalment Irlanda ratifica el tractat de Lisboa, entraria a funcionar la nova Constitució europea, que tornaria a xifrar en 54 els eurodiputats que corresponen a l'Estat. De fet, poc importa si són 54 o 50 els diputats a Es-trasburg, el que queda clar és l'abstenció que s'ha produït a Catalunya (només el 37% de la població ha votat) denota el passotisme total de la ciutadania, malgrat que les reaccions postelectorals dels polítics han estat culpar els mitjans de comunicació de fomentar l'abstenció massivament. El que no és pot negar és el desencís polític de la ciutadania europea, la manca de lideratge d'un partit o d'un nou líder polític que engresqui el personal i la continua sensació del venedor de fum, aquell polític que brinda amb cava i firma xecs en blanc, que després no pot pagar. Tot això finalment té un preu a pagar: una abstenció que supera el 60%.
L'abstenció no fa mal a la democràcia, com afirmen molts polítics, l'abstenció també és democràcia, és el càstig de la societat a la seva classe política, una classe política que no és capaç d'explicar què està passant i qui són els autèntics culpables de la situació de recessió econòmica.